Els tomàquets i la democràcia
Fa uns dies un amic em comentava, tornant d’Escandinàvia, que se li va fer dur, entre d’altres coses, no disposar amb tanta facilitat de tomàquets. I és que, com és normal, de tomàquets a Escandinàvia no se’n fan gaires.
Ahir veia a les notícies com països no occidentals es revoltaven contra sengles presidents electes.
La democràcia és un invent que els grecs, diuen que un tal Pèricles, van fer per governar les polis. No oblidem que, tal i com va afirmar anys més tard Aristòtil, les polis no havien de passar de 10.000 habitants, que es la mesura segons la qual tots els ciutadans es coneixen i es tracten i a partir de la qual es poden mantenir unes cordials relacions humanes. La democràcia, per tant, està pensada per a societats en què els diferents actors poden conèixer-se o interrelacionar-se, societats en què electors i elegibles es coneixen, en què els electors saben qui voten i perquè.
Avui en dia únicament els súbdits dels països occidentals estan en condicions d’interrelacionar-se i de poder tenir accés a la informació bàsica i imprescindible per poder exercir la democràcia. Per tant, únicament aquests països podran gaudir d’un cert nivell de democràcia.
És increïble veure que en algunes votacions d’aquests països no occidentals hi ha urnes que han de viatjar un parell de dies fins al col·legi electoral i un parell de dies més de tornada. Lògicament una democràcia així no pot funcionar, perquè la informació perquè aquesta democràcia sigui perfecta no pot circular amb la rapidesa necessària. Aquests ciutadans no podran conèixer dels èxits o dels fracasos dels governants que han d'elegir; ni tampoc sabran qui han d'elegir ni perquè els serveix elegir-lo.
Pretendre, com pretenen avui en dia determinades potències occidentals, per mandat diví, imposar un sistema democràtic a països que no estan preparats per assimilar-los és una ximpleria en el millor dels casos i, en el pitjor, una certa megalomania o consideració de si mateixos com a redemptors.
Fer assimilar als diferents les teves formes de govern és el mateix que obligar a una persona que té un peu gran a calçar-se una sabata que li va petita: és antinatural i fa molt mal. Això és caure en els pitjors hàbits del comunisme.
... i és que, de la mateixa manera que els països escandinaus no estan preparats per produir tomàquets, els països no occidentals no estan preparats per governar-se mitjançant una democràcia.
Ahir veia a les notícies com països no occidentals es revoltaven contra sengles presidents electes.
La democràcia és un invent que els grecs, diuen que un tal Pèricles, van fer per governar les polis. No oblidem que, tal i com va afirmar anys més tard Aristòtil, les polis no havien de passar de 10.000 habitants, que es la mesura segons la qual tots els ciutadans es coneixen i es tracten i a partir de la qual es poden mantenir unes cordials relacions humanes. La democràcia, per tant, està pensada per a societats en què els diferents actors poden conèixer-se o interrelacionar-se, societats en què electors i elegibles es coneixen, en què els electors saben qui voten i perquè.
Avui en dia únicament els súbdits dels països occidentals estan en condicions d’interrelacionar-se i de poder tenir accés a la informació bàsica i imprescindible per poder exercir la democràcia. Per tant, únicament aquests països podran gaudir d’un cert nivell de democràcia.
És increïble veure que en algunes votacions d’aquests països no occidentals hi ha urnes que han de viatjar un parell de dies fins al col·legi electoral i un parell de dies més de tornada. Lògicament una democràcia així no pot funcionar, perquè la informació perquè aquesta democràcia sigui perfecta no pot circular amb la rapidesa necessària. Aquests ciutadans no podran conèixer dels èxits o dels fracasos dels governants que han d'elegir; ni tampoc sabran qui han d'elegir ni perquè els serveix elegir-lo.
Pretendre, com pretenen avui en dia determinades potències occidentals, per mandat diví, imposar un sistema democràtic a països que no estan preparats per assimilar-los és una ximpleria en el millor dels casos i, en el pitjor, una certa megalomania o consideració de si mateixos com a redemptors.
Fer assimilar als diferents les teves formes de govern és el mateix que obligar a una persona que té un peu gran a calçar-se una sabata que li va petita: és antinatural i fa molt mal. Això és caure en els pitjors hàbits del comunisme.
... i és que, de la mateixa manera que els països escandinaus no estan preparats per produir tomàquets, els països no occidentals no estan preparats per governar-se mitjançant una democràcia.
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home