Pere Esteve, dignament
Aquesta matinada ha mort en Pere Esteve. En Pere ho ha estat tot en política a Catalunya: ha estat secretari general de CDC, president de la Fundació Trias Fargas de CDC, regidor de Tiana, eurodiputat, diputat al Parlament i conseller de comerç, consum i turisme del Govsern de la Generalitat.
En Pere ha estat un home elegant i intel·ligent. En Pere ha estat un dels pocs líders polítics, perquè ha estat un líder polític, capaç de deixar-ho tot per seguir el seu propi camí. En Pere era un home de partit, era el secretari general d'un partit, i va ser capaç de ser fidel a les seves conviccions i plegar de tots els càrrecs per ser lliure i seguir el seu propi camí. Renunciant als sous i al poder.
En Pere ha de ser un exemple per la política, no només la catalana. Tenim massa exemples de líders i dirigents que abandonen un partit i el deixen a l'estacada, robant-li el què legítimament aquest havia guanyat: la representació política. Casos com aquests n'hi ha i de molt espectaculars: Diego López Garrido i Cristina Almeida van abandonar IU amb els seus càrrecs per anar al PSOE, Àngel Colom, Pilar Rahola, Agustí Soler, Benet Tugues, Salvador Morera i Xavier Bosch van abandonar els seus càrrecs per anar a CiU i a casa seva.
En Pere ha de ser un exemple per tots els qui exerceixen o volen exercir la política. Ha estat un home franc i mai no s'ha avergonyit de res, ha estat valent i ha sabut patir un càncer dignament, i ha sabut morir com va viure, dignament i amb elegància.
És trist que ni Pujol ni Mas ni Duran s'hagin dignat a expressar el seu condol i hagi hagut de ser Felip Puig qui l'hagi expressat en nom de la Federació de CiU. En Pere Esteve ha mort dignament, altres no saben ni viure-hi, dignament.
En Pere ha estat un home elegant i intel·ligent. En Pere ha estat un dels pocs líders polítics, perquè ha estat un líder polític, capaç de deixar-ho tot per seguir el seu propi camí. En Pere era un home de partit, era el secretari general d'un partit, i va ser capaç de ser fidel a les seves conviccions i plegar de tots els càrrecs per ser lliure i seguir el seu propi camí. Renunciant als sous i al poder.
En Pere ha de ser un exemple per la política, no només la catalana. Tenim massa exemples de líders i dirigents que abandonen un partit i el deixen a l'estacada, robant-li el què legítimament aquest havia guanyat: la representació política. Casos com aquests n'hi ha i de molt espectaculars: Diego López Garrido i Cristina Almeida van abandonar IU amb els seus càrrecs per anar al PSOE, Àngel Colom, Pilar Rahola, Agustí Soler, Benet Tugues, Salvador Morera i Xavier Bosch van abandonar els seus càrrecs per anar a CiU i a casa seva.
En Pere ha de ser un exemple per tots els qui exerceixen o volen exercir la política. Ha estat un home franc i mai no s'ha avergonyit de res, ha estat valent i ha sabut patir un càncer dignament, i ha sabut morir com va viure, dignament i amb elegància.
És trist que ni Pujol ni Mas ni Duran s'hagin dignat a expressar el seu condol i hagi hagut de ser Felip Puig qui l'hagi expressat en nom de la Federació de CiU. En Pere Esteve ha mort dignament, altres no saben ni viure-hi, dignament.
anotat a les 18:01
1 Comments:
En Pere Esteve, va ser un mal patriota que va posar en tot moment els interessos personals als del partit. Va nmrxar del partit que va estar tota la vida per la seva immensa egolatria. I a sobre o va voler justificar pels pactes amb el PP dels que ell va ser l'artífex. NOmés el va acomanyar la seva amanat i diputada d'ERC a l'actualitat. Està bé parlar de les virtuts quan un es mor però no tergiversem la realitat. Va ser un home amb les seves coses possitives i sobretot amb les seves misèries.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home