Els intel·lectuals i el greix

Catalunya és el país, nació, nacionalitat històrica o comunitat nacional amb més intel·lectuals per metre quadrat. Ja vaticinava fa anys en Francesc Pujols que que els catalans, pel sol fet de ser-ho, arribarà un dia que ho tindrem tot pagat. Sembla que aquest dia és cada cop més pròxim.

Catalunya és la terra de les oportunitats on qualsevol persona pot arribar a president del parlament sense haver acabat l’EGB i, probablement també, és la terra del món que gaudeix d’una millor educació. Els intel·lectuals surten de sota les pedres, ara n’han sortit 15 dient que Catalunya és massa nacionalista (massa nacionalista catalana, s'entén). Fa uns anys en van sortir uns 2.300 per dir el mateix.

Hi ha hagut comentaris intel·ligents i divertits al respecte. Entre ells els de'n Sergi Fidalgo i en Xavier Bru de Sala.

En Sergi Fidalgo apuntava, molt fi a l'e-noticies, que esperava veure en Francesc de Carreras o l'Arcadi Espada (intel·lectuals ells) anaven a fer campanya a la SEAT o a la Mina posant-se jerseis i jaquetes acabats de comprar a semblança dels obrers, per poder descobrir que existeix la vida més enllà de Pedralbes, la Cerdanya i l’Empordà al mateix temps que redimeixen Catalunya del costat obscur. Deia que els caldria una bona dosi de desinfectant un cop tornessin a la Barcelona eterna d'estrènyer mans brutes i fornides d'obrers que no cobren dels ens públics per fer d'intel·lectuals.

En Xavier Bru de Sala atribuïa, des de La Vanguardia, aquesta iniciativa a un ardit dels maragallistes de la gauche divine de tota la vida que pretenen treure els greixos espanyolistes anti-maragallistes del PSC; de manera que aquests, constituïts en un nou partit polític, s’estavellessin contra la crua realitat deixant un PSC sense els gerixos, els michelins que Arzallus comentava respecte alguns no nacionalistes del PNB.

No obstant això no deixa de ser simptomàtic que els 2.300 intel·lectuals de fa uns quants anys i els quatre amics d’ara es reuneixin per fer oposició a tot el què es bellugui quan el PP és a l’oposició envalentonat i amb ganes de fer gresca i sarau, tal i com està ara.

És bo recordar ambigua Cultura, article on Félix de Azúa descarregava tota la seva bilis d’odi ètnic, a partir del qual resoldrem que certs intel·lectuals no deixen de ser el greix, els michelins de la nostra societat, els qui intenten dividir-la en va. Intel·lectuals que no mereixen els governants que tenen i que els crien, els formen i els donen de menjar perquè es dediquin a dividir una societat més rica i més cohesionada del què ells la voldrien.