El debat que jo vaig veure...
Afortunadament, un divendres a la nit tenia altres coses a fer que veure un debat que s’esperava soporífer. Però gràcies als prodigis de la tècnica vaig poder-lo veure ahir mentre, efectivament, sucumbia als efectes soporífers del propi debat.
Conclusió? La que m’esperava, que només hi ha dos candidats amb cara i ulls. Piqué i Carod van sobresortir, per raons diferents, en un debat que només va ser un despropòsit de retrets, crítiques i males maneres.
Montilla feia patir cada cop que parlava, com el nen tonto de classe quan ha de dir la seva única frase a l’obra de teatre de final de curs.
En Mas feia ràbia cada cop que obria la boca, per la seva xuleria i el seu narcisisme exacerbat. No n’hi ha prou només en dir que ell liderarà, no estaria de més que expliqués allò que es proposa liderar.
En Saura va superar les meves expectatives, el seu discurs prim, escàs i unidireccional, cada cop més simple i menys articulat, més prim i més escàs. Creia que tres anys de Govern l’haurien fet madurar, però no... Semblava que ell i la realitat anessin en paral·lel sense arribar mai a posar-se en contacte. Ell deia...
En Piqué va resultar, com sempre, brillant i outsider. Va anar a passar-s’ho bé i s’ho va passar bé. I va fer patir la resta.
En Carod va aconseguir en moltes ocasions defugir l’insult per erigir-se com l’únic candidat capaç de presentar propostes enmig dels punyals que en Cuní veia passar pels seus morros. Va demostrar ser l’únic candidat que va proposar mirar més enllà de la crítica i la proposta electoralista. L’únic amb un mínim sentit del què és la política, un servei públic i un projecte de país més enllà de les simple propostes conjunturals.
En Cuní, en la seva línia, un moderador que semblava un altre candidat, un candidat que va arribar a bromejar amb Carod-Rovira sobre la seva eventual condició de diputat candidat a la presidència de la Generalitat. Tot un bàlsam per a tanta vanitat.
anotat a les 18:02
6 Comments:
Company estic molt d'acord amb l'anàlisi que fas. a mi també em va fer patir en Montilla,...
Gràcies per l'enllaç de vídeo, viu-viu, ara me'l miro el debat aquest, però hem sembla que estaré bastant d'acord amb la teva anàlisi, que a aquests cinc candidats ja els tenim molt vistos, l'únic que ma sorprès es lo que has dit del Piqué, que havia estat brillant i que s'havia divertit i tal, que el Piqué sempre sembla al llindar del colapse o de repartir galtades, vull dir quant apreta els llavis i fa allò de "mmmtxaaa, doncs per mi, mmmtxaaa, la situació, mmmtxaaa, es insostenible, mmmtxaaa", bueno que hem miro primer el vídeo, que potser el Piqué no ha fet mmmtxaaa i ha estat tranquil.
No l'he vist, el mateix divendres, a la ràdio o a la premse ( ara no recordo) vaig assavantar-me que el debat per obra i gloria del Sr Zaragoza no hi hauria debat entre candidats i seria més a exposar les quatre coses del programa i visca la pepa. Cosa logica amb el super-Candidat Montilla
I per escoltar monolegs encara tinc un especial de Seinfiel
Va anar així al final o van debatir els candidats? Perque si no ni em molesto...
Realment el paràgtraf que dediques a en Mas és d'un gran rigor, ets capaç de convèncer amb motius contrastats del teu parer.
I la llepada a en Carod, oh déu omnipotent, té el seu què.
Deviem veure debats diferents. El Carod que jo vaig veure era un híbrid entre en Maragall i un venedor de rucs. De Maragall tenia que sempre va estar perdut pels espais siderals i intergalàctics, i l'única cosa decent que va dir va ser allò dels tutors d'empresa, i de venedor de rucs que intentava fer passar bou per bèstia grossa, amb les protestes d'imparcialitat i les crides a la unitat nacional. Però passa que ara se li poc aplicar la cita bíblica, allò de per les seves obres els coneixereu. Ara ja no cola. Ja sabem que si pot farà Montilla president. T'haig de reconèixer que va ser el millor orador. Però ja se sap, "parole, parole, paroleee...". Per cert, molt fi i elegant el detall de guardar-te l'acusació de racista contra en Mas per quan en Mas ja no pot intervenir més. Són els detalls així els que fan estimar el personatge i que fan que hi confiis.
Tampoc no sé on veus la "xuleria" i el narcicisme en en Mas. No va ser un orador brillant, perquè mai ho ha estat. Però va dir tot el que havia de dir i se'n va sortir bé, tenint en compte que era un tots contra ell. En algun moment va apassionar-se una mica massa i va parlar quan no li tocava, com a negatiu.
Totalment d'acord amb l'anàlisi que fas dels altres tres.
També cal dir que el format del debat, pensat perquè en Montilla no prengués massa mal, va matar qualsevol espurna de brillantor i de veritable debat.
Viu-Viu, les meves apreciacions són una mica diferents.
1) Cada cop que parlava en Montilla, tenia una sensació de profunda vergonya aliena. En això estem d'acord. Mai com durant el debat es va veure que en Montilla és gris, avorrit, espanyolista i, en termes generals, el típic inútil de la classe.
2) Montilla, Carod i Saura van actuar coordinadament en defensa del Tripartit i contra en Mas. Van visualitzar de forma clara, la seva voluntat de repetir "l'invent tripartit". Ningú va corregir Montilla quan va afirmar que l'1 de Novembre es votava per un govern "progressista" (poc progrés em temo) o un de CiU.
3) Fou d'agrair que, finalment, en Carod deixés de banda la suposada "equidistància" i fes evident, novament, la seva "aposta estratègica d'esquerres". Com a mínim queda confirmat que votar ERC = Montilla. El meu cosí, interventor d'ERC el 2003 ja m'ha dit que s'abstindrà.
4) Artur Mas va deixar clar que és l'únic candidat amb propostes fermes i fetes des d'una perspectiva nacional catalana. La resta de participants van anar a remolc de la seva iniciativa (com de fet, han realitzat durant tota la campanya). Molts amics que van veure el debat (independentment de la seva adscripció política) el van veure com a futur President.
5) En Piqué, sabent que la propera legislatura només farà de decoració al Parlament, es va dedicar a fer de nen malcriat i trapella.
Salut Viu-Viu!
Marc Ponts (Terrassa)
Publica un comentari a l'entrada
<< Home