CiU (50).- Desfer la feina feta, tot i mantenir unes bones expectatives
Posts previs:
Porra pre-posts
PSC (37).- Renunciar a tot per principis, lleialtat i sortir a la fotografia
ERC (25).- Partit consolidat i amb camp per a créixer
A finals de 2003, quan es va consumar (alguns en dirien perpetrar) el tripartit, els opinadors professionals ja donava per naufragades les naus del nacionalisme conservador. No va ser el cas de la seva militància que, com tota bona família, en cas de dificultats, va fer pinya.
En tres anys CiU ha fet el més difícil, ha fet una oposició molt dura, tot sovint vorejant la deslleialtat al govern i desestabilitzant-lo, però ha fet una oposició eficaç que ha desgastat el govern. Ha fet una oposició que ha donat solvència a CiU com a partit i l’ha cohesionada. Ha fet, però, una oposició molt basada en el màrqueting polític i en la despesa econòmica sovint sumptuosa. Tot plegat l’ha duta a un carreró sense sortida: o guanyar o no poder mantenir el tren de vida o, el què és el mateix, el tren de l’oposició.
Aquesta necessitat imperant, doncs, de vèncer, convèncer i guanyar la presidència de la Generalitat de a les urnes, al Parlament i moralment a tothom pot jugar males passades a CiU i perdre part de l’avantatge que tenien i, amb la proclamació de Montilla com a candidat, havien guanyat.
Un altre problema que veig en la campanya de CiU és la repetició amb les crítiques cap a ERC (i d’ERC cap a CiU). Ja vaig dir en el post sobre ERC que la frontera electoral entre ambdós partits és cada cop més minsa, menys viscosa. Cada cop són menys els electors que poden passar d’un a altre partit (llevat de casos concrets i de fidels d’un partit que escenifiquin un fals canvi de partit). La gran pedrera de vots, tant de CiU com d’ERC, han de ser els que provenen del socialisme catalanista.
De totes maneres, CiU, malgrat la campanya actual en què sembla que intentin fer un home a en Montilla i perdre part de l’avantatge aconseguit, crec que pujarà substancialment. Gràcies a errors del tripartit i gràcies a haver sabut fer una oposició que ha fet errar al tripartit. I gràcies, sobretot, a demostrar que han pogut resistir 4 anys a l’oposició, quelcom que, insisteixo, molts observadors no creien fa tot just un parell d’anys.
anotat a les 16:40
10 Comments:
50 diputats? Un augment de 4? Viu viu, em sembla que la nit de Tots Sants t'enduràs una sopresa immensa. Aquest darrer cap de setmana vaig visitar el Segrià el dissabte i l'Alt Urgell el diumenge i m'ho vaig fer venir bé per sondejar a la gent amb qui anava parlant (un mètode gens científic, ho reconec). La impressió que en vaig treure és: 1) a la Catalunya interior no poden veure en Montilla; 2) Hi ha un desig de canvi manifest i una certa decepció amb ERC; i 3) Artur Mas és percebut com un líder seriós. Dit això, en alguns barris de Terrassa on CiU fa figa a les municipals, s'hi està detectant la reaparició del vot dual "pujolista" (que vindria a confirmar la teva idea d'un transvassament de vots de l'antic PSC i fins-i-tot PSOE cap a CiU). Dit això, reconeixent que la meva recerca pels barris tampoc és científica i sense caure en eufòries (que podrien ser contraproduents) crec sincerament que l'augment de diputats de CiU pot arribar als 56-58 (un augment mínim de 10).
Marc Ponts (Terrassa)
Marc Ponts, tens bloc propi? És un suggeriment de bon rollo, eh?
Sembla que puja CiU mercès a... en Sabatero. Només això i prou.
CiU ha aguantat amb molta dignitat els dos anys i mig a l'oposició en contra de tots els pronòstics. També cal dir, que el tripartit ho ha fet més fàcil amb les seves constants trifulques, disputes partidistes, desgavells... .
Sincerament, crec que els resultats de l'1-N seran lleugerament superiors per part de CiU als que tu indiques. La meva aposta és de 53-54 diputats per Convergència i Unió.
Salut
El meu pronòstic és que CiU no arribarà als 50 diputats.Que surt favorit com va sortir favorit Maragall ara fa 3 anys a les enquestes.Crec que CiU es quedarà amb 49 diputats,que ICV pujarà el que perdi el PSC,i que el PP baixarà.ERC es mantindrà i en pot pujar o baixar 1 escó.
La incògnita és si els de'n Boadella tindran 2 escons o cap...Jo crec que en tindran 2,perque estan mobilitzats.
Cert que CiU està molt mobilitzada,i que la participacio serà baixa.Molt baixa.Però detecto que com més promeses i més animalades,menys credibilitat.
L'elecció de Montilla i carregar-se a Maragall va ser feta pel PSOE per regalar a CiU la Generalitat,això és cosa ja sabuda.I justament,per això,penso que CiU tornarà a estar a la oposició.
De moment CDC+UDC les enquestes els donen 51-53 diputats.Però estic segur que PSC-ICV en tindrà almenys 1 de més....
Puc anar errat però crec que cap al final CiU és pot desinflar i quedar amb els cinquantes baixos (48-52) que pronostica viu-viu. Si no és així, i acaben movent-se sobre els 54-58 tindriem govern de CiU amb una abstenció del PP o del PSC a l'investidura d'en Mas (qui ho sap, els camins del pacte de la Moncloa són inexcrutables).
100% d'acord amb en Guiu (també de bones, és clar).
L'opinió d'en Marc Ponts és molt interessant, però jo crec que CiU no arribarà als 58 escons. Es pot moure entorn dels 52-53 diputats, i per tant, el tripartit tornaria a sumar majoria: exactament el mateix escenari de 2003. D'una banda, una victòria de CiU més clara, però victòria al cap i a la fi; i de l'altra, el tripartit sumaria (menys folgadament que el 2003) però ho faria.
Des que segueixo la política, cap cap, absolutament cap enquesta electoral ha clavat els resultats. Ni una! És a dir, que allò que diuen les enquestes no es complirà, ja sigui per una reacció de l'electorat montilleru (recordem que les eleccions són el dia 1, dimecres festiu, amb la gent sense pont i sense cap de setmana, i per tant, afavorint la mobilització d'aquells que no solen votar en aquestes eleccions, és a dir, fans de l'espanyolisme Montilla, o debates en español o me voy de la silla); o també podria ser que la visió d'en Marc Ponts fos encertada.
Veurem què passa...
on és el post sobre el PSC (37).- Renunciar a tot per principis, lleialtat i sortir a la fotografia
no és accessible!!
Ei, gràcies a tots per les vostres aportacions. Com he dit algun cop, en aquesta porra meva, el més important no és el resultat, sinó les raons que em fan ensumar que uns pujaran o baixaran. No em feu cas, per tant en els números, sinó, sobretot, en els motius.
...perquè com siu el David, les enquestes sempre fallen. Ja ho deia en Borrel: les enquestes sempre fallen perquè mai et pregunten a tu.
Anònim, gràcioes pe, teu interès. Crce que he posat l'enllça malament, l'he posat dos cops. Si mires una mica més avall, el dimecres 20/9: http://viu-viu.blogspot.com/2006/09/psc-37-renunciar-tot-per-principis.html
Publica un comentari a l'entrada
<< Home