El meu vot i el vot útil
Fa uns anys el projecte democraciaweb i la Fundació Jaume Bofill van fer, crec que per les eleccions nacionals de 1995 o 1999, una colla de jocs sobre les eleccions. En un d’ells s’havia de dir prop de quins posicionaments polítics i fragments de programes electorals et senties. Més tard et demanava la teva posició ideològica en els eixos dreta-esquerra i catalanisme-espanyolisme en unes escales de l'1 al 10.
La màquina em deia que, per les opcions polítiques escollides, coincidia políticament amb ERC i, per la situació que jo vaig donar de mi mateix en plànol cartesià (esquerra i només català), també.
No és que me’n sorprengués, sincerament. Però em va fer gràcia comprovar allò que ja imaginava abans de començar amb el joc. Vaig votar ERC.
I això, aquest record de tendre joventut política i electoral em va estupendament bé per fer venir a tomb una anotació de’n Jordi Casals sobre el vot útil.
Tal com diu ell, el vot útil, més enllà de les crides desesperades de totes les formacions polítiques, és el vot a aquells qui més propers són a tu i, per tant, millor et representen i que, a l’hora de formar govern, ho faran en la clau política amb què tu has votat, no en altres claus polítiques.
Per això crec que és necessari optar per allò més proper al què hom vol i desitja. Votar en clau post electoral només condueix a frustracions, no pels pactes a què s’arribi, sinó per les polítiques que s’apliquen.
El vot útil, doncs, és el vot més sentit i més volgut. El meu vot útil, doncs, no podia ser cap altre que ERC, ja que era la força política que millor em representava i que millor defensava el què a mi m’interessa. La que en el Parlament defensaria, pactaria i transigiria en favor d'aquells interessos que jo vaig votar.
Perquè el parlamentarisme es basa en la transacció i el jocs dels acords entre diversos, a diferència del què CiU i PSC volen fer-nos creure defensant l'unilateralisme polític (política exterior de George W. Bush, sigui dit de banda) i el presidencialisme. És a dir, jo guanyo, jo governo com em dóna la gana.
Llàstima que aquells jocs ja no siguin a la xarxa...
anotat a les 22:20
9 Comments:
El vot útil per fer President en Montilla és votar ERC, tens tota la raó Viu-Viu. Jo, per si de cas, votaré CiU.
Home Viu-viu, molt útil el vot a ERC no ho serà aquest cop. El 2003 potser calia un canvi, però ara el risc de trobar-nos el dia 2 amb "Er Pezidente Montiya" em fa tremolar. Ets prou raonable Viu-viu, però em sembla que t'equivoques votant a ERC.
Jordi (Badalona)
Montiya perdrà perquè per això els socialistes van presentar un candidat perdedor, sinó ja haurien presentat Maragall o Castells.
Votar ERC és garantrir que l'esquerra nacional sigui el més fort possible al Parlament i pugui influir tant com sigui possible.
De fer president en Mas ja se n'encarreguen els socialistes, per això CiU va aprovar uns pressupostos que eren contraris als interessos de Cataluna i a l'Estatut.
Els pressupostos del 2005 i 2006, a més de ser més mediocres que els darrers, van rebre la benedicció d'en Puigcercós (qui, per cert, ha admès una gran "sintonia personal" amb Montiya). Catalunya ja sap que ERC no és equidistant i que si sumen, hi tornaran. MAS PRESIDENT!!!
la web de jocs ideologics la pots trobar aqui:
http://www.democraciaweb.org/parljocs.htm
Entenc la teva obsessió per fer quedar Ciu i Psc com iguals, el teu partit ho necessita, però com demostrava Ramon Tremosa (també és convergent aquest?) Ciu ha aconseguit coses que el Psc ni ensuma, com per exemple la gestió parcial dels aeroports, el Psc no ha mogut un dit per l'aeroport.
Aquest últim anonim convergent, menteix més del que respira.
Per començar, en Tremosa, que no és de CYU, però si del club liberal de CyU, opinió catalana, com en Sala Martin.Desde l'estafatut, no pot veure en Mas ni en pintura, doncs el va assesora en temes ecònomics i no va servir per res.
Que Cyu ha aconseguit que dels aeroports????
Pena i vergonya aliena, això és el que feu botiflers,us vendrieu a la vostre mare per un rosegó de pa, del vostre amo espanyol.
Moltes gràcies amic anònim. Tornaré a veure si segueixo on era, tot iq ue les situacions i els partits deuen haver canviat...
Quin fàstic aquests essencialistes plens d'odi! Vinga insultar els que votem a CiU! Tot pacte de CiU és una traïció. Ara bé, quan pacten ells exactament el mateix o pitjor, llavors és un gran servei al país i el màxim que es podia aconseguir.
És trist, però dóna la impressió que el ciment aglutinador d'ERC, o com a mínim del nucli dur d'ERC, no és l'independentisme, és l'odi a CiU.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home