En resposta a en Salvador Grifell

Benvolgut Salvador,

Estic d’acord en part del què comentes, l’interès general ha de prevaler. De fet l’interès general és un dels principis fonamentadors i ordenadors del dret administratiu i, per tant, de l’activitat pública.

No obstant això, com vaig comentar fa dies, una cosa és l’interès general i l’altra és, emparant-te en l’interès general actuar de manera sectària i partidista. Ho dic pel cas de les zones verdes, el centres de veno-punció i les presons. És a dir, oh dic pel equipaments públics que poden suposar externalitats negatives, efectes negatius o reaccions veïnals negatives.

Situar àrees verdes i centres de veno-punció a Ciutat Vella (allà s’hi pot posar de tot, els veïns ja no es sorprenen de res i estan avesats a qualsevulla incomoditat) i a les zones amb menor vot socialista suposa no atrevir-se a afrontar els veïns que et voten i es manifesten contra drogaaddictes i contra centres de veno-punció. Suposa no atrevir-se a emplaçar equipaments veïnalment negatius a Nou Barris o Sant Martí, perquè són els graners devot socialista. No implantar ni preveure implantar en el futur les àrees verdes (tan positives a la resta de Barcelona) a aquests mateixos vivers de vot socialista és on atrevir-se a molestar els qui et votes perquè et segueixin votant, encara que sigui a càrrec del seu propi benestar. Igual passa situant presons en terres convergents.

És a dir, en resum, interès general sí, però sectarisme no. Presons també en calen a l’àrea metropolitana, centres de veno-punció també en calen a Nou Barris i àrees verdes també en calen a Nou Barris, Poblenou...