El lebensraun del Regne d’Espanya

Seguint les idees evolucionistes de Darwin, que parlaven d'un espai vital per a cada espècie, de lluita per la Seguint les idees evolucionistes de Darwin, que parlaven d'un espai vital per a cada espècie, de lluita per la supervivència i de selecció dels més ben adaptats, els estats eren equiparats a organismes vius, que naixien, creixien i morien. El trasllat a la teoria política significava creure que els estats eren l'eina de les nacions per a la seva supervivència; que aquests estats havien d'estendre's el suficient per assegurar un espai vital (Lebensraun) als seus pobles; i que en la recerca d'aquest espai vital, la confrontació entre els estats era poc menys que inevitable: els estats millor preparats per a aquesta lluita en sortirien, lògicament, vencedors.

L'alemany Karl Haushoffer va extrapolar les idees de Ratzel sobre el lebensraun i l'enfrontament entre estats, justificant així les pretensions militaristes dels emperadors alemanys. Més tard, encara, els ideòlegs del nazisme deformarien fins a l'extrem les idees sobre la geopolítica inspirades per Ratzel.

Aquestes idees són les que duen a la concepció decimonònica de l’estat nació, és a dir, l’estat que és i serveix per com a eina de supervivència de les nacions. L’estat que només respon, únicament, a una nació i que no n’admet d’altres al seu sí. Aquestes són les idees que dues a l’Estat espanyol a no admetre res que malmeti aquesta nació espanyola en aquest lebensraun que és el territori del Regne d’Espanya.

Si no hi cap res més al Regne d’Espanya, als que no som de la nació espanyola, que ens deixin marxar, que així tindran el seu lebensraun grande y libre.