Carretero marca un gol al PSC per Esquerra contra PSC, PSOE i CiU

Han estat dos dies estranys i sorprenents, dilluns i dimarts. Joan Carretero, conseller de Governació, ha fet de crack marcant un gol en un moment que semblava que el partit estava embolicat i que qualsevol podia prendre-hi mal en qualsevol moment.

Els veritables cracks són, com en el món del futbol poden ser-ho Ronaladinho o Romário, els que desequilibren una situació d’embussament, d’apatia, de descontrol. Aquells que saben veure ordre en el desconcert.

En Carretero, doncs, ha dit que Zapatero és un “espanyolista demagog” i “el principal culpable d’aquest desastre que és l’estatut”. En Carretero no s’ha arrugat ni ha rectificat, sinó que s’ha reafirmat en tot allò que va dir. En Maragall, tot i que la “torcida” sociovergent li ha demanat el cap de’n Carretero en safata de plata, no els l’ha concedit. Talment ha dit que no pretenia ofendre. Només constatava.

Òbviament cal treure conclusions:

1.- En Maragall cada cop fa menys cas als “hooligans“ socialistes. En Maragall fa de president de manera digna, esquivant les pressions partidistes dels uns i dels altres (també d'ERC) per erigir-se com a president de tots els catalans. Per això em sembla llastimós quee s menyspreï la seva figura institucional.

2.- Sembla que ERC finalment recupera la clau. Avui els diaris informaven que ERC va plantejar que, si es feia plegar al conseller, feien una moció de censura a Maragall que, necessàriament hauria desembocat a unes eleccions anticipades.

3.- Sembla que ERC hagi agafat el pols a la situació política convulsa i remenada i comenci a treure cap imposant la continuïtat de Carretero, liderant la crítica catalanista a aquest estatut i implementant mesures de govern com el Pacte Nacional per l’Educació, la nova TDT, la primera llei de polítiques de joventut, la primera llei que regula l’estatut dels alcaldes i regidors... aturar iniciatives del PSC com la d’una llei electoral d’una única circumscripció...

4.- Els socialistes cada cop queden més lluny de pàtina socialista que els donava el govern tripartit seguint acríticament les directrius de Zapatero, Bono i Ibarra.

5.- CiU demostra que el seu amor al país es limita a l’amor al càrrec enyorat. El convergent i català obert Joan Oller en parlava a l’AVUI i deia que en Carretero és l’únic “membre del govern competent i preparat que està disposat a renunciar a la cadira”. A CiU no importa qüestionar i demanar el cap de l’únic conseller que permanentment han salvat de la crema. Tot sigui per remenar més l’ambient enrarit i treure’n rèdits.

6.- Sembla que ERC estigui consumant l’abraçada de l’ós al socialisme català provocant que aquest es vegi obligat a abraçar l’espanyolisme demagog del PSC i ZP i deixi lliure tot el catalanisme d’esquerres a ERC. A veure si un dia d’aquests podem abundar-hi...