Carretero certifica la defunció del PSC: el PSC s’excita i CiU mostra el espanyolisme

El funcionari del règim Jordi Barbeta (personatge que a l’AVUI va demostrar ser un gran analista i periodista i ara demostra ser un gran franctirador al sou del millor postor, engendrador d’un revolucionari de saló) ha entrevistat al conseller Carretero a La Vanguardia aquest diumenge i, a ran d’aquesta entrevista la classe política catalana s’ha tornat a esquinçar les vestudures.

Resulta que en Carretero diu que en ZP és un espanyolista que ha fet que la il·lusió col·lectiva per una nova Catalunya dins l’estat hagi fracassat. Quin és el problema? Que sembla que en ZP perdi el tarannà davant de l’opinió pública? Doncs... segurament... això i que certifica la defunció del projecte catalanista del PSC a mans de PSOE i CiU.

No obstant això, pretendre que es recrimini al conseller Carretero per les seves opinions com han fet l’IZ o en Bassas és, tal i com es feia en règims anteriors, establir els delictes d’opinió. En Carretero, el conseller que menys (2) informes ha fet i que ha incrementat els fons de cooperació local en un 300%, no ha qüestionat el govern tripartit i d’esquerres, no ha qüestionat l’actitud dels socialistes en la negociació de l’estatut a Madrid, deslleial al Parlament i al poble de Catalunya; ha qüestionat l’honorabilitat de’n ZP i la seva voluntat de complir allò que va prometre al Palau Sant Jordi amb càmeres i periodistes davant: que aprovaria l’estatut que sortís del Parlament de Catalunya.

Qüestionar un president d’un govern aliè, tal i com va fer en Bono (1 i 2) en diverses ocasions no és res d’estrany ni qüestionable, i de la mateixa manera que a en Bono ningú no el va desautoritzar, a en Carretero ningú no l’ha de desautoritzar per delictes d’opinió.

És de destacar la fermesa del president Maragall en aguantar totes les pressions que des del seu partit a Barcelona i a Madrid estan fent perquè destitueixi a en Carretero, tal i com va passar amb Carod-Rovira, per unes declaracions que ell mateix probablement comparteix. Cada cop fa més l'efecte que Maragall estigui fart de les trifulques partidistes de CiU i PSC que donaran lloc a un estatut que ell ja veu insuficient Catalunya tant a nivell nacional com econòmic.

Més enllà de les lògiques reaccions d’un socialisme cada cop més allunyat de la centralitat i la moderació, no deixa de sorprendre la furibunda reacció del bull-dog convergent, en Felip Puig, demanant la destitució immediata de Carretero i qüestionant a Maragall. Més enllà de la manca de respecte a la figura del president de la Generalitat, que deu estar removent a Jordi Pujol de les seves confortables estances com a expresident, és curiós que demani la destitució del conseller més valorat pels convergents, militants i dirigents.

Aquesta reacció de CiU demostra que la seva funció com a partit actualment, no és altra que la de desgastar Catalunya i el seu govern per a poder tornar a manar, independentment de les conseqüències que aquesta estratègia pugui tenir pel país.

Si el què pretenen és governar plegat la propera legislatura, Catalunya té un panorama ben galdós..