OPA a la informació i a la democràcia

Els grecs van inventar la democràcia per a les polis, les ciutats que, segons Aristòtil, havien de tenir un màxim de 10.000 habitants, que es la mesura segons la qual tots els ciutadans es coneixen i es tracten i a partir de la qual es poden mantenir unes cordials relacions humanes. D'aquests 10.000 no tots votaven, però. La democràcia era la manera que els ciutadans amb dret de vot, que devien conèixer-se pràcticament tots entre ells, fossin corresponsables de la gestió de la pròpia polis. Electors i elegibles es coneixien i sabien què pensaven els uns dels altres.

La democràcia, doncs, es fonamentava en unes relacions de proximitat i en una informació suficient del què feien i pensaven els electes o elegibles.

Les revolucions modernes han fet que la informació circuli amb molta més rapidesa i agilitat i, per tant, la democràcia hagi pogut ampliar el seu àmbit originari: el local.

Avui m'ha sorprès i m'ha reconfortat llegir en Xavier Rius i en Jaume Ciurana . El primer, el director d'e-notícies, admet obertament que ERC no té espai mediàtic; el segon, regidor de CiU a Barcelona, es qüestiona la tàctica de l'assetjament i la pressió política i mediàtica a ERC.

Certament, l'assetjament que l’opció del no catalanista a l’estatut de la Moncloa sofreix ve de terra, de mar i d'aire. Per mitjans escrits i audiovisuals, de partits, de sindicats i de patronals... L’assetjament al no catalanista és molt fort, inaudita. Fins a tal punt que amb prou feines alguns opinadors valents s’escapen de l’OPA (aquesta sí, hostil) a la informació que han optat per fer molts mitjans de comunicació per a distorsionar i eliminar certa opinió pública.

En aquestes circumstàncies, quan no es pot rebre la informació de manera lliure, veraç i contrastada perquè els mitjans fan campanya per una opció, no es compleixen els requisits bàsics de la democràcia: la informació contrastada que permeti optar.

Esperem que la xarxa ens faci lliures...