Onada de sobiranisme / independentisme? Potser sí, Pedro, potser sí...

En Pedro, blocaire habitualment seguit per mi, va respondre la meva anotació titulada Independentistes contra regionalistes: Brillant Partal amb un lacònic: Ets molt optimista, no crec que hi hagi cap onada de sobiranisme.

Jo, seguint un mail obert de’n Vicent Partal, m’afegia a la seva intuïció que, atès el debat estatutari i les renúncies del tripartit PSC – CiU - IC-V-EU-i-A, pot obrir-se un nou camp de batalla entre els partits catalans (a sumar-se o a substituir els que fins ara han marcat l’agenda política catalana: el dels partits d’àmbit català i d’àmbit estatal i el dels partits de dretes i d’esquerres): l’enfrontament entre partits regionalistes, que tenen com a objectiu l’encaix de Catalunya a Espanya (PSC, CiU, ICV, PP) i els sobiranistes o independentistes (ERC).

De fet una onada de sobiranisme o independentisme tampoc cal que es manifest com un sentiment d’afirmació nacional i patriòtic. No cal que sigui una renaixement d’un catalanisme jocfloralista . Només cal que aquells qui criden “el hijo del obrero a la universidad” s’adonin que si van a una escola d’Extremadura potser estaran més preparats per anar a la universitat o tindran una sanitat que els atendrà millor. Potser no seran nacionalistes, potser no cantaran els segadors i ballaran la santa espina, però se sentiran agreujats i sentiran la seva regió maltractada. Aquells qui no senten Catalunya però senten la seva butxaca sentiran agreujats Catalunya i els catalans.

De fet fa uns dies en parlava el sempre interessant Ferran Sáez en un article. Per fer-hi referència ell en deia regionalistes radicals. Deia que no s’ha de confondre el nacionalisme amb el regionalisme radical. Jo, però, m’atreviria a dir que certament, aquest regionalistes radicals no cantaran ni els segadors ni ballaran la santa espina, però aquestes persones se sentiran més agreujades com a catalans que els qui cantant els segadors i ballant la santa espina no necessiten més diners per una millor escola o una millor sanitat, perquè duen els fills a l’escola privada o a la sanitat privada.

Segurament molts d’aquests regionalistes radicals no seran nacionalistes, però si perdura el sentiment de greuge sí que poden acabar esdevenint independentistes.

I, òbviament, el pacte d’aquest estatut de renúncies pot satisfer als esperits jocfloralistes, però no als independentistes ni als regionalistes que poden acabar veient en l’independentisme, en el sobiranisme el seu referent més per necessitat que per sentiment,

Ei Pedro, però jo no dic que hagi de ser així, només dic que pot ser així.