Assumptes de família (sobre la unitat del catalanisme)

Aquesta setmana en Vicenç Villatoro, prohom convergent que em recorda al vagabundo de La dama y el vagabundo, que dirigeix la Fundació Ramon Trias Fargas, think-tank convergent i presenta un programa de llibres a la TV del tripartit, feia una dissertació a l’AVUI sobre les similituds i les diferències entre ERC i CIU per justificar que, a partir de la diferència entre ambdues forces no pot haver-hi una competència directa i acarnissada i sí que hi pot haver un marc d’entesa.

Concretament diu que CiU i ERC no ofereixen un mateix producte, amb dues intensitats diferents. Ofereixen dos productes diferents. Diferenciats pel seu model social, per la seva cultura política, per la seva concepció estratègica. Ni CiU és més nacionalista que ERC ni a l'inrevés. Ho són de maneres diferents i el seu nacionalisme s'associa amb concepcions polítiques i socials també diferents.

Personalment m’agrada sentir les veus més sensates i reposades de la federació, que generalment queden mudes pel terrabastall gesticular i testicular dels líders.

En certa mesura crec que el què diu en Villatoro és cert, no obstant això, i comprenent que intenti justificar certes diferències que facin ERC i CiU complementaris i no competitius crec que fóra bo fer tres acotacions:

Primera.- Pel què fa al model social és indubtable. Es critica ERC per votar amb el PP en contra de l’estatut. Cert; i com bé sap tothom ho fan per raons diferents. Els qui sí que estan d’acord amb el PP i voten plegats en molts cops són els diputats de CiU en contra de l’avortament, dels matrimonis homosexuals; entre d’altres.

Segona.- Pel què fa a la cultura política és indubtable que hi ha diferències abismals. Els uns provenen de la lluita extraparlamentària i els altres mai no han baixat del cotxe oficial. Els uns han assolit per primer cop el poder i els altres, amb una concepció patrimonialista del poder, senten com si els lladres els haguessin entrat a casa (Ferrussola dixit).

Tercera.- Les concepcions estratègiques són, òbviament diferents, si diferents són els objectius polítics.

Perquè aquí hi ha realment el desllorigador de totes les diferències. Les diferències plenament polítiques. Ja ho vaig comentar fa uns dies i avui Jordi Jané ho ha ratificat en la reunió de la comissió constitucional del Congrés. Fins fa un temps Convergència no tenia projecte polític. Ara en té un: l’estatut del Parlament de Catalunya. Per tant, dins d’aquest regionalisme a les antípodes d’ERC, CiU ja ha deixat enrere les disputes pel projecte polític entre sobiranistes i sector dels negocis: ara no són sobiranistes ni nacionalistes ni regionalistes; són estatutaristes.

I, amic, Villatoro, aquí veiem que les diferències no són només de cultura política, de polítiques socials o de concepció estratègica. Són també, i sobretot, polítiques.

Realment si les diferències polítiques són tant grans, amic Villatoro, seguint la teva teoria, un cop passada la mala llet inicial, ERC i CiU podran ser molt amigues. Un cop CiU assumeixi el seu discurs anacional.