Barrera i Maragall diuen que no: Visca la revolució!

Cop a socialistes i convergents, convergents i socialistes: sociovergents:

1.- Els socialistes, com els convergents, porten temps fent campanya de pressió a ERC pel sí a l’estatut. La darrera estratègia ha estat la de Miquel Iceta (a veure quan el seu amic Antoni Gutiérrez-Rubí s’inventa el lema IZ), humilment secundada pel funcionari Barbeta, recuperar a Heribert Barrera qui, en un discurs molt crític contra l’estatut de Sau en el que, tot i així, anunciava el seu vot favorable.

Doncs amic IZ, en Barrera ha dit que no. Visca la revolució! Sembla que dins d’ERC ja no queda ningú que estigui pel sí, per molt crític que sigui, a una altra renúncia i a una altra baixada de pantalons.

De fet la proposta de l’IZ de recuperar l’estratègia Barrera és, com a mínim, cutre, absurda i ridícula, per no dir idiota. L’estratègia de Barrera d’entendre’s amb qui manés a canvi d’una conselleria va dur ERC de 14 diputats a la pràctica desaparició de l’escena política. D’ençà a aleshores en Barrera ha estat sempre en contra de qualsevol pacte que no fos clarament beneficiós als interessos de Catalunya o ERC; per això mateix ha qüestionat el pacte d’ERC amb el PSOE.

La llibertat, la independència i la lucidesa als 80 anys llargs (es va fundar ERC en vida seva...) fan de Barrera un analista de la realitat extremadament lúcid.

2.- En Mas es deu estar enfilant per les parets de la seu de CDC (edifici a Còrsega amb Passeig de Gràcia comprat a ENDESA a preu d’amics, segons diuen) perquè l’estatut que entre ell i en ZP van afusellar, ja no el defensa ni en Maragall.

Fins i tot el federal de’n Maragall li diu a la cara a en Mas que Catalunya és una nació i que el què ha negociat amb el ZP és "forçat, dubtós i un pèl precipitat" perquè Catalunya "serà nació per nosaltres i nacionalitat per Espanya, la qual cosa suposa dues traves: el 1979 hi havia tres nacionalitats i ara se n'ha passat a set o vuit i res impedeix que hi hagi 17 nacionalitats".

En Mas ja no té qui defensi el seu pacte sobre l’estatut més enllà del PSOE dels Ibarra i Bono. En Mas s’ha quedat sol defensant la catalanitat i la bondat del seu pacte, perquè ni en Maragall la defensa; en Mas s’ha quedat sol amb el PSOE defensant que aquest estatut és bo per Catalunya. Ja es poden començar a preocupar perquè ni el referèndum pinta gaire bé així, ni ningú es creu que CiU hagi negociat aquest estatut per res més que per interès propi. Que lluny queda el “fer país” de’n Pujol... que lluny queda CDC del moviment nacional fundacional...

Artur i IZ: prou de fer mal a Catalunya; menys encara en el nostre nom, menys pel vostre interès mesquí i espuri.