Girs socials i polítiques d’esquerres

L'altre dia vaig berenar amb una amiga votant d'ICV, divina ella, amb la qual, entre d'altres coses, vam debatre sobre els governs catalans i espanyols. Ella em va admetre que li molestava la presència d'ERC al govern català i que estava extasiada de la política d'esquerres duta a terme per ZP i per la seva sagacitat i atreviment polítics. Em vaig indignar.

Darrerament sento a dir que els socialistes catalans volen imprimir un gir social al govern català i els socialistes espanyols volen imprimir, també, un gir social a les polítiques del govern, en aquest cas també espanyol. Això em revolta i m'indigna. Tota la política d'esquerres que els socialistes han sabut fer són les lleis contra la violència de gènere (un disbarat jurídic), fer fora les tropes d'Iraq, regular les parelles de fet homosexuals (això sí, monogàmiques, que som progres, però de tradició judeocristiana) i projectar la política d'habitatge més ridícula, imbècil, que ha tingut lloc en el món mundial (em permetria la ironia si cregués que gaire gent coneix la simpàtica i desenfadada campanya de la kelifinder ministra Trujillo).

Res que hagi costat un euro. Res que hagi igualat econòmicament un país on, com diu el tòpic, els rics són cada cop més rics i els pobres són cada cop més pobres. Polítiques liberals (que no neoliberals, no ens confonguem) que atenen a les desigualtats socials i que Catalunya, sota el govern de centredreta de CiU, ja havia engegat feia temps. Res de l'altre dijous, vaja.

Aquesta política d'autobombo i pandereta d'una esquerra que d'esquerres només en té l'autodenominació em molesta i em repugna. Parlar de girs socials a mitja legislatura quan no s'ha fet cap política d'esquerres em sembla d'una hipocresia farisaica que em treu de polleguera.

Li vaig respondre a la meva amiga que les polítiques d'esquerres valen diners i que per a fer polítiques d'esquerres calen diners. Que ja veurem quins diners tindrà el govern espanyol un cop s'aprovi la reforma fiscal que el PSOE vol fer de bracet amb CiU (sí, aquells que els socialistes diuen que són de dretes) per rebaixar l'IRPF i l'IS. Li vaig dir que les polítiques d'esquerres són les que garanteixen la igualtat de fet dels ciutadans, no només la de dret. Li vaig dir que polítiques d'esquerres són les lleis de serveis socials i de pensions que ha proposat la conselleria de Benestar i Família; que polítiques socials són la sisena hora lectiva a l'escola i el Pacte Nacional per l'educació de la Conselleria d'Educació, que política d'esquerres és cablejar tot el país perquè el cable arribi des de Collegats fins al 22@. Perquè són polítiques que igualen de fet als ciutadans i són polítiques que costen diners.

Després que em donés la raó li vaig comentar que, casualment, totes les conselleries que li havia citat eren dirigides per consellers proposats per ERC, aquells a qui ella tenia tanta animadversió per no tenir la patent de cors de ser un partit d'esquerres.