Els joves barcelonins donen una lliçó d’urbanisme mediterrani

Les conclusions de l'enquesta joves i nit (feta per la Fundació Jaume Bofill, la FAVB, el Consell de la Joventut de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona) van ser presentades aquest passat dimarts.

 

Al marge de la colla de conclusions importants que s'hi apunten, em sembla particularment interessant veure com els joves tenen (tenim, que crec que encara m'hi puc considerar) assimilat un urbanisme mediterrani: compacte, dinàmic i polièdric radicalment diferent del que ha intentat dur a terme el consistori barceloní durant anys.

 

Els joves aposten per un oci no massificat, proper al centre i integrat als espais públics de a ciutat. És a dir, un model plenament mediterrani de ciutat compacta que ofereixi serveis iguals en tota l'àrea urbana.

 

Històricament el sociatisme barceloní ha pretès fer de Barcelona una ciutat a trossets, amb zones d'oci separats de la trama urbana com el port olímpic o el maremàgnum que han acabat sent un fracàs entre els barcelonins i només han tingut èxit entre els estrangers habituats a una concepció de ciutat amb nuclis especialitzats. Aquest ha estat i, sovint encara és, una de les dèries sociatistes que mai he comprès, la renúncia a la ciutat mediterrània, que combina tots els usos en una mateixa trama i que fa de la ciutat un espai còmode de relació, convivència, treball i ciutadania. No entenc, per tant, els guetos culturals (MACBA, + CCCB + Facultat d'història de la UB + Universitat Ramon Llulll), lúdics (Maremàgnum, Port Olímipic), empresarials (22@)...

 

Sort que els joves barcelonins que vénen (venim) tenim clara la nostra identitat, com a mínim en el model urbà de la ciutat.