El tarannà de la Carme Figueras

Que al Govern hom pugui trobar-hi germans i parelles és fins a cert punt assumible, però tants fa basarda... Entre els germans Maragall (que cada cop recorden més als Dupond i Dupont per llur desorientació), els Nadal (tenim el superconseller que hauria d’estar declarant amb Mena, el Director General de Mobilitat, el cap del TBO socialista i ara hi ha un nou fitxatge, la Secretaria dels Serveis Territorials del Departament de Treball i Indústria a Girona; tot plegat, a més d l’ex-rector de la UDG, únic no sociatista, antic signataria de manifestos pro-ERC) i ara arriben el matrimoni Zaragoza – Figueras o Figueras - Zaragoza crec que superen el cupo generosament.

Vistos els perfils dels nous consellers, crec que podem incloure aquest matrimoni com a governamental, ja que l’amo de l’aparell sociatista és qui, juntament amb Montilla, ha decidit, d’esquenes al president Maragall, qui són els nous consellers.

Doncs bé, la Carme Figueras és una dona a la qual es va posar entre cella i cella ser alcaldessa del seu poble, Molins de Rei. Va quedar-se a les portes, va ser la més votada, però va empatar amb ICV en regidors i ERC va optar per un pacte d’esquerres a Molins.

Fins aquí normal, però el què ja no és normal és l’estil de fer oposició d’aquest apèndix de l’aparell nicaragüenc que era consellera de Benestar a l’ombra (a l’ombra del govern Pujol, no a la presó). Un dels casos més escandalosos ha estat la ubicació del nou CAP a Molins. L’equip de govern, d’acord amb les seves funcions proposà a Marina Geli, consellera de Sanitat, un emplaçament al Barri de La Granja. L’oposició sociatista proposava un solar on antigament hi havia hagut l’antic escorxador.

Més enllà de les raons legals, polítiques i d’altre índole, el què és important de recordar és que la regidora del PSC va apretar a la seva companya de partit Marina Geli perquè desautoritzés públicament a un govern municipal, que havia pres una decisió de manera legítima (encertada o no). Pretenia, i va aconseguir, que la Conselleria de Sanitat manifestés el seu recolzament a la proposta d’un partit de l’oposició enlloc de valorar la proposta municipal. És a dir, va fer que una membre dels eu partit emprés partidistament el Govern de la Generailtat de Catalunya per desautoritzar una decisió d'un ajuntament presa seguint tots els requisits legals.

Sectarisme, sí... sectarisme de l’aparell sociatista. I aquesta és la lleialtat institucional de Carme Figueras i la seva manera de respectar les decisions sobiranes i legítimes d’un ajuntament democràtic. I això és el què podran trobar-se els ajuntaments catalans quan hagin de relacionar-se amb la Conselleria de Benestar i Família.

Per cert, el primer tinent d'alcalde de Molins i alcalde dels dos primers anys del mandat, a qui no tinc el plaer de conèixer, Víctor Puntas, em té enllaçat des del seu bloc. Moltes gràcies!!

Més informació sobre la diplomàtica Carme Figueras, al Busot!