El PSC demostra no tenir cultura de coalició

Feia uns dies que tenia aquest post al cap, però no l’escrivia perquè porto uns dies molt atabalat. Però, òbviament, avui l’actualitat ha desbordat tot allò que hauria pogut ser raonable.

Fa uns dies vaig comentar quina era per Montilla la cultura de govern. Era la cultura de la submissió als poders fàctics i econòmics. La total desatenció a la militància dels partits i la imposició als qui et resultin desafectes; dissidents.

Aquests dies, però, m’ha xocat especialment la manca de cultura de coalició del partit socialista. Òbviament no és el cas dels biopijos d’ICV, que s’han ajupit a les ordres socialistes sempre que ha calgut.

Ha estat sorprenent com els socialistes han estat absolutament incapaços de respectar la diversitat i pluralitat existent al govern. Més enllà de la gestió diària, correcte crec que per a qualsevol observador, els socialistes han estat incapaços d’admetre que ERC fos fidel a allò pactat: el pacte del Tinell i l’estatut del Parlament de Catalunya.

ERC, fent gala d’una cultura de govern i d’una cultura de coalició exemplars va decidir que cap dels seus consellers faria campanya a favor o en contra de l’estatut. Era lògic, aquest estatut no era del govern perquè no l’havia promogut el govern i perquè, de fet, només té dos pares, ZP i Mas. L’única resposta lògica i sensata per part de sociates i biopijos hauria estat fer que el seus membres del govern seguissin l’exemple dels representants d’ERC.

El PSOE-PSC, però, ha estat incapaç de veure que Catalunya no s’acaba al carrer Nicaragua (seu socialista) i que l’esquerra és plural. Maragall i el PSC han cavat, per ordres de Zapatero, la seva pròpia tomba per les properes legislatures.

Només hi ha una forma de plantar cara a aquesta incompetència, arrogància i xenofòbia política: dir-los NO.