La millor conjuntura possible
A començaments de la legislatura espanyola, la legislatura en què ZP quedava a expenses dels vots dels partits catalans, es va considerar que ens trobàvem en els millors de les circumstàncies possibles per a aprovar un nou estatut per Catalunya que modifiqués la relació difícil entre Catalunya i Espanya.
Era fals. La bona conjuntura per a poder aconseguir un nou encaix de Catalunya a Espanya és aquella en què tots els partits catalans o, si més no els políticament no subsidiaris de l’estat espanyol (CiU i ERC), tenen clara la necessitat de defensar a Madrid un millora de l’autogovern i del finançament.
I no ha estat el cas. Mentre ERC ha proposat des de l’any 1979 la seva intenció i disposició de reformular l’estatut actualment vigent; CiU només s’hi ha mostrat favorable després que els tres partits d’esquerres fessin una proposta de bases fa dues legislatures. I un cop han governat aquestes esquerres i han proposat aquesta reforma, amb CiU fora del Govern, CiU ha fallat en l’aspecte essencial: la unió política dels partits catalans no subsidiaris.
S’ha retret repetides vegades de la submissió d’ERC a la poltrona, però el què ha fet fracassar aquest estatut (no en la tramitació, sinó en el contingut) ha estat el fred als peus, la necessitat de poder d’una CiU que, per a poder recuperar una certa quota mediàtica i obtenir el beneplàcit de ZP per a recuperar la Generalitat en contra de Maragall i d’ERC, ha acceptat allò que en ZP, que el PSOE, li han imposat.
Perquè, qui està més subjugat al PSOE, aquell qui li aprova els pressupostos i el duu al balcó de la Generalitat o aquell qui li demana permís per ser present de la Generalitat i recuperar les feines dels seus amics a canvi de la rendició nacional de Catalunya?
A Madrid, plens d’il·lusió, es deuen estar pixant de riure... i mentrestant sembla que la millor conjuntura possible acabarà sent aquella en què CiU no pugui obtenir rèdits polítics i econòmics de la venda de Catalunya, no pugui tornar a vendre Catalunya.
Era fals. La bona conjuntura per a poder aconseguir un nou encaix de Catalunya a Espanya és aquella en què tots els partits catalans o, si més no els políticament no subsidiaris de l’estat espanyol (CiU i ERC), tenen clara la necessitat de defensar a Madrid un millora de l’autogovern i del finançament.
I no ha estat el cas. Mentre ERC ha proposat des de l’any 1979 la seva intenció i disposició de reformular l’estatut actualment vigent; CiU només s’hi ha mostrat favorable després que els tres partits d’esquerres fessin una proposta de bases fa dues legislatures. I un cop han governat aquestes esquerres i han proposat aquesta reforma, amb CiU fora del Govern, CiU ha fallat en l’aspecte essencial: la unió política dels partits catalans no subsidiaris.
S’ha retret repetides vegades de la submissió d’ERC a la poltrona, però el què ha fet fracassar aquest estatut (no en la tramitació, sinó en el contingut) ha estat el fred als peus, la necessitat de poder d’una CiU que, per a poder recuperar una certa quota mediàtica i obtenir el beneplàcit de ZP per a recuperar la Generalitat en contra de Maragall i d’ERC, ha acceptat allò que en ZP, que el PSOE, li han imposat.
Perquè, qui està més subjugat al PSOE, aquell qui li aprova els pressupostos i el duu al balcó de la Generalitat o aquell qui li demana permís per ser present de la Generalitat i recuperar les feines dels seus amics a canvi de la rendició nacional de Catalunya?
A Madrid, plens d’il·lusió, es deuen estar pixant de riure... i mentrestant sembla que la millor conjuntura possible acabarà sent aquella en què CiU no pugui obtenir rèdits polítics i econòmics de la venda de Catalunya, no pugui tornar a vendre Catalunya.
anotat a les 12:40
4 Comments:
"Perquè, qui està més subjugat al PSOE, aquell qui li aprova els pressupostos i el duu al balcó de la Generalitat* o aquell qui li demana permís per ser present de la Generalitat i recuperar les feines dels seus amics a canvi de la rendició nacional de Catalunya**?"
*Nota de la MIreia: ERC
**Nota de la MIreia: CiU
Viu-viu, ¿aquest "present" es una errada de teclat, que potser volies escriure president, o es una ironia volguda?, per lo de les presses que te Mas, que ja no veu l'hora de manar un altre cop vull dir.
He agafat la idea de posar un poster de pelicula teva al blog, la foto que poses al teu i un comentari que he posat a unaltre blog i m'ha sortit aixó http://photos1.blogger.com/blogger/6456/2463/1600/titanic.jpg a veure si li trobeu futur, es copyleft per a mi ;-)
Recomanem: http://www.elmunecowhisky.com
Jo crec que el més llest de tots es ZP.
L'home vol/volia fer reformes importants al estat, i enlloc de fer cada una individualment, reformar una a una les lleis organiques, ja que això li hagues suposat un desgast important (amb la caverna i els votants) a optat per fer-ho via estatuts, així cada CC.AA demana el que vol, i ZP consedeix, el que ell mateix voldria fer.
D'aquesta manera queda com a defensor de les esències d'espanya. I els dolents com sempre els regionalistes.
ZP es el que ha estat jugant amb tots.
I per això el PSC esta tant furiós pq erc digui NO, pq trastoca la presidencia d'españa no la catalana (la generalitat es una cafeteria per la elit, sense poder)
Pq si surt NO i ZP hagues de fer totes les reformes mullant-se ell llei a llei, no re-valida com a president.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home