Maragall a la cruïlla

Arribat a casa unes hores més tard i amb la bilis a lloc, en la calma de la nit em plantejo una cosa. Quina solució prendrà ara Maragall per a omplir els sis buits que han deixat els consellers d’ERC?

Certament no és què solc plantejar-me quan arribo cansat a casa, però que pot fer? Ja ens té acostumats a anar topant de cap en una i altra soca per governar. A anar fent trompicons. A governar a cop de declaració i autoesmena; però què farà ara amb les sis cadires que queden al Govern de la Generalitat de Catalunya?

Pot fer, òbviament dues coses, però no sé quina d’elles pot resultar pitjor...

Primera.- Nomenar sis nous consellers i fer una nova remodelació del Govern. Una nova loteria per nomenar consellers en la qual els biopijos han comprat molts números (cal veure si l’aparell socialista els deixarà que els toqui... perquè la conselleria en cap, educació, benestar... no són cap tonteria com la conselleria del bus de l’estatut). Fer-ho suposa assumir que el govern està instal·lat en la crisi permanent i repeteix exactament tres setmanes més tard (sempre en dijous, i els pobres de Polònia amb pressa per fer-nos riure...). No és seriós canviar dos cops el govern en tres setmanes. Perquè si ho fas... significa que no només no saps governar, sinó que, a més, no saps ni com fer els canvis al Govern.

En aquest cas podria fer conseller al tete i ja es tancaria el cercle virtuós... vull dir viciós, que les lligues ja les guanya el Barça.

...i això et deixa en molt mala posició per a les properes eleccions...

Segona.- Pot unificar les sis conselleries com alguns han especulat, però això encara donaria una major sensació de provisionalitat. Una sensació d’apedaçar el Govern a les envistes d’unes eleccions posteriors al referèndum.

I tenir un govern apedaçat i provisional esperant unes eleccions, tampoc és la millor situació per a preparar les eleccions de la tardor.

La qual cosa demostra que la decisió s’ha pres sense cap mena d’interès per governar a Catalunya, ja que deixa al Govern en una situació d’incòmode ridícul que mol probablement farà perdre les eleccions al partit del president.

La qual cosa demostra que els socialistes només tenien dues intencions: fer content ZP i el govern dels socialistes (no el catalanista i de progrés, l’espanyol i d’Espanya) i, per l’altre, petar-se en Maragall, bé perquè no el presentin, bé perquè el condemnin a estavellar-se electoralment.

La qual cosa demostra que a can socialista manen capitans i barons, així com a ca’n Ribot no hi mana l’amo com diu el refrany, sinó que hi mana el porc.