La cultura de govern i la maduresa dels partits polítics, segons Montilla
El batxiller Montilla (com l’anomenen en alguns cenacles madrilenys, ara que es porta qüestionar la gent pels seus estudis i no per la seva feina), darrerament es dedica a la formulació de les teories polítiques més fines i elaborades des de Panebianco i Sartori.
El batxiller Montilla ha qualificat a ERC de “partit poc madur” i de “partit mancat de cultura de govern” per la decisió presa per les seves bases de proposar un no a l’estatut, decisió que ell considera de força “extraparlamentària”.
Intueixo que en la fina teoria política montillista (que no té res a veure amb la DO Montilla-Moriles) la cultura de govern i la maduresa com partit s’adquireixen per la sodomització de les voluntats de les bases del partit i la capacitat d’una cúpula institucional de fer allò que cregui convenient per defensar la seva condició en qualsevol moment sense consultar ni haver de rendir comptes a ningú. En Joan Ferran fa, en el seu llibre recentment publicat, un elogi dels capitans i dels dirigents territorials com a adormidors de consciències i imposadors de voluntats.
La cultura de govern, doncs, sembla ser, segons Montilla la renúncia dels principis i del programa amb què hom es va presentar per satisfer a l’status quo. Es tracta de la renúncia de la política com a cultura de govern. La renúncia dels principis i dels ideals per satisfer, no aquells qui et voten, no aquells qui t’has compromès a defensar, tampoc els qui paguen les quotes d’associats, sinó aquells que, poderosos, et financen les campanyes electorals. Aquells que no volen que res canviï per què ja els va bé tal com funcionen les coses. Imposar al partit la política que els manen els oligarques i no els membres del teu partit que paguen cada més per ser-ne i participar-ne.
Però com que ERC no es finança amb donatius anònims, sinó que fa complir la famosa carta financera... fot-li garrotada!!
I fins ara no li ha anat del tot malament...
El batxiller Montilla ha qualificat a ERC de “partit poc madur” i de “partit mancat de cultura de govern” per la decisió presa per les seves bases de proposar un no a l’estatut, decisió que ell considera de força “extraparlamentària”.
Intueixo que en la fina teoria política montillista (que no té res a veure amb la DO Montilla-Moriles) la cultura de govern i la maduresa com partit s’adquireixen per la sodomització de les voluntats de les bases del partit i la capacitat d’una cúpula institucional de fer allò que cregui convenient per defensar la seva condició en qualsevol moment sense consultar ni haver de rendir comptes a ningú. En Joan Ferran fa, en el seu llibre recentment publicat, un elogi dels capitans i dels dirigents territorials com a adormidors de consciències i imposadors de voluntats.
La cultura de govern, doncs, sembla ser, segons Montilla la renúncia dels principis i del programa amb què hom es va presentar per satisfer a l’status quo. Es tracta de la renúncia de la política com a cultura de govern. La renúncia dels principis i dels ideals per satisfer, no aquells qui et voten, no aquells qui t’has compromès a defensar, tampoc els qui paguen les quotes d’associats, sinó aquells que, poderosos, et financen les campanyes electorals. Aquells que no volen que res canviï per què ja els va bé tal com funcionen les coses. Imposar al partit la política que els manen els oligarques i no els membres del teu partit que paguen cada més per ser-ne i participar-ne.
Però com que ERC no es finança amb donatius anònims, sinó que fa complir la famosa carta financera... fot-li garrotada!!
I fins ara no li ha anat del tot malament...
11 Comments:
Suposo que ho diu pel procediment emprat, no pas pel resultat perquè suposo que el PP no és un partit sense la "cultura de govern" que ell parla.
Mare meva si un dia al PSC se li ocorres preguntar a les bases!
Doncs mira, Montilla, no haver enviat a la Manuela de Madre a mossegar a la gent del vot nul, igual es pensava que Esquerra rectificaria i demanaria el si, doncs au, ara mes a prop del no que del nul, que jo tampoc ho veig clar, que tampoc m'empasso l'amargor de votar amb el PP, hem dona mal de panxa i no ho se, no ho se.
Mireia, et seria aclaridor llegir l'entrevista al Dr. Carretero a la revista El Temps.
Salutacions.
Evidentment, com a tot arreu, qui paga mana, a Esquerra paguen les bases i al altres partits les grans empreses.
Els lemmings, uns simpàtics rosegadors que viuen al Canadà, prop de l'Àrtic, cada 4 anys se suïciden en massa, per a mantenir l'equilibri de poblacions del seu ecosistema.
Per desgràcia per l'independentisme català, ERC té el mateix comportament en cicles de 10 anys. Tristíssim. Llàstima que, en aquest cas, el suïcidi sigui induit per CiU i PSC i executat pels benintencionats defensors del no.
L'onada del NO és cada dia més gran.La baixíssima participació serà la clau de la victòria del No.
Per desgràcia pels autonomistes,aquesta vegada no farà de lemmings l'independentisme.
kapde, com puc aconseguir l'entrevista?, es que no tinc El Temps, algú la pot escanejar? Una altra cosa, a quin hora fan la reunió de l'executiva d'ERC d'avui? i se sap si avui ja diran si no o si nul o que? Que la gent que volem fer pinya ja ens cremem una mica. kapde, molt bo el vídeo basc que has penjat al teu blog.
Dona...va, que només són 3 eurus...Si d'aqui uns dies no l'has pogut aconseguir ja en transcriuré algun passatge...
El video ha resultat ser premonitori ja que avui al diari posava que el funcionari Marlaska ha fet tancar 2 anys l'herriko taberna relacionada amb els bonos d'E.T.A.
Salutacions.
el PSOE, avans de presentar-se a les primeres eleccions españoles despres de la república era financiat pel SPD alemany.
la 1era condició que li varen posar a felipe-guerra per seguir ingressant marcs alemanys era que renunciesin al socialisme...
així ho varen fer, de totes maneres van deixar les sigles del partit per si algun despistat seguia creien amb largo caballero...
això se li diu simplament una baixada de pantalons i enganyar al electorat amb falces esperances...
evidenment, que el vot +- jove 40 cap avall que saben diferenciar entre blanc i negre i no s'ampassen qualsevol cosa es un perill per l'status quo pp-psoe (defensen el mateix amb caretes diferents) cal acabar amb aquests de ERC, si cal fotrem un 25% de participació minima per assolir escó, la divisió provincial ha funcionat durant 20 anys pero sembla que ja no...
pq potser es queden fora ells...
que no us enganyin aquesta gent de socialistes tenen de comunistes com ICV....
Jeje... si al PSC un dia se li acudís consultar les bases, tindrien una escisió entre psc i psoe, amic anònim.
Mireia i kapde, l'entrevista a en Carretero és molt bona. Mireia, crec que seria una bona inversió per la teva escola que en compréssiu un exemplar perquè els alumnes la llegissin. Podríeu estudiar l'afortunada matàfora que fa amb la paraula "acèfal" aplicada al govern ;)
A mi m'agrada que qui mani siguin les bases, és a dir, els qui no viuen de la política i no estan contaminats. Són els qui poden prendre les decisions importants amb independència.
La història dels lemmings m'0ha agradat molt, a mi només em sonava d'un videojoc... (incultura supina), però crec que l'independentisme en pot sortir reforçat. Crec que hem passat d'una etapa autodestructiva a una de creixement i consolidació.
Pistoler munny, si una cosa ha quedat clara és el què tu has dit i que volia comentar en un nou post. El PSC no sap governar en coalició. Com que a Barcelona i a la diputació hi són amb majories búlgares estan habituats a mposar el què els plagui.
Amic anònim (darrer anònim), desconeixia la història de l'SPD i el PSOE, però és una mostra més de la crònica de les seves renúncies perennes. Si han d'acabar com l'SPD... amb un líder més de dretes que la CDU... també faran la fi del cagalàstics...
viu-viu, que al meu insti el tenen "El temps", ja no me'n recordava, però avui no tinc temps encara que tingui "El temps", ja hem miraré això d'"acèfal", a veure si resultarà que el govern del tripartit es com les gambes, que lo mes dolent per a la salut es el cap.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home