Què ha de passar perquè s’aprovi l’estatut? Els serveis jurídics del Parlament i el president Maragall busquen el caos i la confusió

Aquests dies estic assistint a un interessant debat jurídic: quines majories es requereixen per a l’aprovació de la reforma de l’estatut? En Saül Gordillo va dir que els serveis jurídics del Parlament de Catalunya li havien dit que “El referèndum es regeix per la Llei Orgànica 2/1980 de 18 de gener, amb la qual cosa el sí o el no ha de guanyar en el conjunt del Principat. Es tracta del comput total, a les quatre demarcacions electorals. Va ser, el 1979, amb l'aprovació de l'Estatut per primera vegada que el sí havia de guanyar a les quatre demarcacions per prosperar. Ara, però, no estem davant d'un nou Estatut (malgrat que es digui popularment així) sinó d'una reforma”.

Permeteu-me que en discrepi per complet, no de’n Saül, sinó del serveis jurídics del Parlament. Sempre amb la reserva del possible error...

L’article 10 de la llei orgànica 2/1980, sobre la regulació de les diferents modalitats de referèndum, diu que “el referéndum para la modificación de Estatutos de Autonomía previsto en el artículo ciento cincuenta y dos, dos, de la Constitución requerirá previamente el cumplimiento de los trámites de reforma establecidos en ellos o, en su defecto, de los que fueran precisos para su aprobación, debiendo ser convocado en el plazo de seis meses desde el cumplimiento de los mismos”. És a dir que en la modificació dels estatuts d’autonomia caldrà donar compliments als tràmits que els propis estatuts determinin o, en el seu defecte, els mateixos tràmits que per la seva aprovació. És a dir, que agafem com a criteri residual el procediment d’aprovació inicial.

L’estatut de 1979, articles 56 i 57, no parla en cap cas de quina manera es realitzarà el còmput de vots i què caldrà per donar el referèndum per aprovat. Per tant, en allò que l’estatut de 1979 no digui res al respecte del referèndum per a la modificació del propi estatut, caldrà que seguim el què la llei orgànica del referèndum disposi per a l’aprovació inicial d’un estatut.

L’article 9.2 de la llei orgànica 2/1980, sobre la regulació de les diferents modalitats de referèndum, diu que “El Estatuto se entenderá aprobado cuando obtenga en cada provincia mayoría de votos afirmativos de los válidamente emitidos, siguiendo en tal caso la tramitación prevista en la Constitución”. Per tant, per a l’aprovació del referèndum caldrà que a les quatre províncies catalanes (Barcelona, Gerona, Lérida y Tarragona) el sí obtingui una majoria dels vots vàlidament emesos; és a dir, el sí obtingui més vots que la suma de vots no i blanc (el vot nul no és un vot vàlidament emès, tal i com el seu nom indica) en totes les províncies.

Per si encara quedava algun dubte, avui el President de la Generalitat ha aprovat la convocatòria de l’estatut, el qual demanarà als ciutadans de Catalunya: “Aproveu el projecte d'Estatut d'autonomia de Catalunya?”.

És a dir, per si quedava algun dubte, el propi convocant no anomena al text proposat “reforma de l’estatut d’autonomia de Catalunya”, sinó que en diu “projecte d’estatut d’autonomia de Catalunya”, tot i que el text aprovat a les diferents cambres legislatives es tituli “proposta de reforma de l’estatut d’autonomia de Catalunya”. Però li diguin com li vulguin dir, és clar que cal que, per a aprovar la reforma d’estatut o el nou estatut, aquest sigui sufragat afirmativament a totes les províncies per més del 50% dels vots vàlidament emesos.

Per acabar, un missatge que m’ha arribat avui per SMS:

AHIR VAM DERROTAR A L’ARSENAL,

EL 18J DERROTAREM L’ESTATUT!!
VICA EL BARÇA I VISCA CATALUNYA!!