ERC (25).- Partit consolidat i amb camp per a créixer

Posts previs:
Porra pre-posts
PSC (37).- Renunciar a tot per principis, lleialtat i sortir a la fotografia

Fins fa uns dies totes les enquestes i totes les persones vaticinaves un futur negatiu per a ERC. La porra que jo vaig fer com a pòrtic d'aquesta sèrie de posts era una porra que vaig fer amb un grup d'amics abans dels racòmetres i de les enquestes d’El Periódico. De fet aquestes enquestes encara retallen els resultats d’ERC respecte de les actes de dipuatts que actualment ostenta ERC, però força menys que el què deien lesfonts pretesament ben informades.

Jo, en canvi, creia i crec que no, que ERC no baixarà (xarxa de blocs convergents no m’ho tingueu present...), inclús que potser pujarà. Els motius? Aquí en van alguns:

1.- Després de les darreres eleccions al Parlament i al Congrés ERC ja no és un partit petit. Ja no és aquell partit que calia votar carregat de consciència i militància i que de manera conscient i militant se li exigien responsabilitats i una actitud tant heroica o més que la del propi votant. Votar ERC és una opció més al mercat, probablement més carregada d’ideologia que d’altres, però una opció més.

2.- La frontera electoral amb CiU és cada cop més definida. Els transvassaments de votants entre aquestes opcions són cada cop menors. De fet la darrera enquesta del CIS ho indicava amb un claredat espectacular. Els electors de CiU menyspreen ERC i els d’ERC a CiU. No crec, doncs, que gaires vots puguin anar d’un a altre partit. Aquest aclariment de la frontera electoral entre ambdós partits va produir-se a les generals de 2004 quan ERC ja havia optat pel Maragall enlloc de Mas.

3.- La mateix enquesta del CIS denota una cosa que els estrategs de PSC-PSOE i CiU potser esperaven que passés més tard. Esperaven que el bluff de l’estatut durés més i més. Però aquesta enquesta ja denota que la majoria de catalans creu que “l’estatut ha quedat molt retallat i no satisfà les aspiracions de Catalunya” i que “aquest estatut no solucionarà els problemes de finançament de la Generalitat de Catalunya”. No crec, per tant, que la ciutadania comparteixi el no a l’estatut que va fer ERC, però sembla que ja ha entès el perquè i que comparteix el perquè. Pot no compartir l’exteriorització del descontentament, però sí el fons. I en tot debat polític, el més important és guanyar el combat ideològic, perquè aquest és el que assegura la victòria electoral en el mig i llarg termini.

4-. Personalment crec, i ja ho he manifestat algun cop, que ERC pot vendre una bona obra de govern. L’ha de saber explicar i contextualitzar i ha de saber explicar que tot allò que ara intenten vendre els consellers del Pozo (sisena hora, pacte nacional per l’educació...), Figueras (subsidis, llei de la infància...), Castells (pla territorial sectorial dels equipaments comercials...), Sabaté (millora de finançament dels ajuntaments catalans) entre d’altres és obra d’ERC, encara que els fessin fora del govern.

5.- Després de mesos de decaïment de la moral republicana, d’ençà l’expulsió del Govern, em fa l’efecte que aquest està remuntant. I no hi ha arma més potent que la il·lusió i la capacitat d’engrescar

Per això crec que ERC pujarà, ja sigui fins els 24 diputats, 25 o... ves a saber...