Governar a qualsevol preu i amb qualsevol soci (menys amb ERC)
Excepte el titular de Duran Lleida (que ja vaig citar fa uns dies) tots dos són d'avui a Vilaweb i a El País. 
anotat a les 12:46
dimarts, de setembre 05, 2006
Anotacions anteriors
- Apunts estivals II: El cercle tortuós (socialista,...
- Apunts estivals I: L’estatut i el Partit Socialist...
- Aparentar o queixar-se?
- Política i politiqueig
- ERC segueix tenint les mans netes segons la fiscal...
- CiU vol governar en solitari. De qui acceptarà el ...
- La sociovergència que arriba...
- Tàndem Montilla – Tura per confondre l’electorat
- Possibles escenaris post-electorals
- Problemes tècnics... miraré de veure què passa...
7 Comments:
Llegeix i aprèn a no ser tan sectari:
Qui s’ha quedat aquella clau?
Si hem de creure el senyor Xavier Vendrell, s’han acabat totes les possibilitats de negociació entre ERC i CiU. Així de clar. Com que és evident que ningú no li demanarà disculpes per l’afer de les cartes, ja està tot dit. I prou. Aquest és el nivell dels estrategs republicans? Doncs molt bé, així els van les enquestes.
El fet polític més destacat en el temps que ha passat entre les eleccions de novembre del 2003 i ara és que la famosa equidistància (en forma de clau, per cert) ha passat de les mans d’ERC a les del PSC. En aquest moment, són els socialistes catalans els que tenen la possibilitat de pactar, alternativament, amb CiU i ERC. Sense manies, i sense que els uns i els altres s’hagin de demanar perdons creuats per les, diguem-ne, jugades que s’hagin pogut fer els uns als altres en la darrera legislatura.
El famós afer de les cartes va arribar a convertir-se durant setmanes en un assetjament constant (i desproporcionat, al meu parer) a Xavier Vendrell pels mitjans de comunicació en general, però molt especialment els més clarament identificats amb l’òrbita socialista. Dos diaris i una cadena de ràdio que, francament, és molt difícil de creure que actuïn en contra de l’estratègia del PSC i del PSOE. Però la paradoxa és que, quan el fiscal arxiva el cas de Xavier Vendrell, ell mateix, en exercici del seu càrrec d’adjunt a la secretaria general d’ERC, decideix que el seu partit no pactarà mai més... amb CiU!
M’imagino que el senyor Vendrell deu estar convençut que el seu cas s’ha arxivat gràcies als bons oficis del PSC, cosa que implica creure –i ja és bona fe– que els socialistes catalans tenen més capacitat d’influència sobre la Fiscalia que no pas sobre alguns mitjans de comunicació de Barcelona i Madrid. Però les creences són un fet personal, que no necessàriament ha de condicionar l’estratègia de tot un partit polític. Perquè, fins i tot en el cas que ERC tingués del tot decidit pactar, si pot, amb el PSC, no és al mateix preu un acord sense alternatives que un com el que va derivar en el tripartit.
Sigui com sigui, l’actitud de Xavier Vendrell és un símptoma més que ERC està en perill greu de perdre l’autonomia del seu projecte polític. En principi, el calendari i el context permeten una certa capacitat de maniobra als republicans per rectificar l’estratègia i, potser, la reclamació de la Conselleria de Cultura és un primer pas. Insuficient, però nítid.
Salvador Cot, el temps
L'he llegit i estic d'acord en moltes coses que diu en Salvador Cot. No és el primer cop. T'agraeixo que adjuntis l'article, perquè no l'havia llegit.
No entenc, però, què té a veure aquest article amb els tres titulars que he penjat amb voluntat de sil·logisme i de denotar que és falsa la cantarella que va fent CiU sobre si ERC reeditarà o no el tripartit. En diverses, múltiples i incomptables declaracions dels líders de CiU, ells mateixos descarten pactar amb ERC i no descarten ni al PSC ni al PP, com es pot veure en aquest exemple.
No pretenc ser sectari, tampoc m'agrada titllar la gent de sectària, però no m'agrada que em prenguin el pèl i els senyors de CiU es dediquin a passar-se la campanya carregant contra ERC per haver pactat amb el PSC i acabar reeditant el Majestic.
Però si la notícia que has penjat tu diu que rebutgen el suport del Pp!
I Erc no parla de CiU? Va home va! Als mítings i entrevistes no es dediquen a dir de tot a en Mas?
Va digues, vols regalar el teu vot a en Montilla. Tu mateix, vota Carod.
La notícia, per cert, diu que en Mas no pactarà, però que no descarta el suport per a ser investit, és a dir, igual que el pacte del Majestic.
ERC està criticant PSC i CiU.
Tothom, fora dels militants, es creu amb la potestat de dir amb qui ha i amb qui no ha de pactar. Sobretot els convergents que mai els han votat
Però ningú es creu amb la mateixa potestat de dir el mateix de CiU, si ha de pactar o no ha de pactar. Sobretot els convergents que no diuen res.
Al diari Avui, avui fan una entrevista en Xavier Trias. Menys amb el PP diu que es veu capaç de pactar fins hi tot amb els d'IVC en temes socials.
En Trias sap que si vol ser batlle, tindrà que ser acompanyat.
Perdona, us passeu el dia insultant a Ciu i dient que pactarà amb el Pp però en cap moment heu demanat a Erc que no faci Montilla president...
Jo com a votant d´ERC demano que el meu vot no serveixi per fer president al Montilla ni al Mas. O CIU i PSC canvien el candidat, o penso que el millor que podria fer ERC és anar a la oposició.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home