Apunts estivals II: El cercle tortuós (socialista, per descomptat)

Tinc la fortuna de treballar en quelcom que m’agrada i envoltat de companys de feina agradables, però la tranquil·litat de l’estiu és molt agraïda. Més encara quan pretens bolcar qualsevol ocurrència en un post. La mandra, el “dolce far niente” et fa deixar les coses per més endavant, madurar-ho...

Generalment sempre hi ha una notícia que s’endú tots els titulars en la reentrada dels assalariats a les seves feines. Anys enrere eren els articles de Carod-Rovira sobre els eventuals pactes a dues bandes amb CiU i PSC i enguany ha estat el cercle tortuós del PSC.

Respecte d’aquesta tirallonga de notícies, declaracions i contradeclaracions que s’han anat succeint, enlloc de fer-ne diverses anotacions, miraré de fer-ne alguns comentaris tan succints com pugui:

Primer.- En Montilla i en ZP han aconseguit en un tres i no res eliminar tota resta de catalanisme polític del PSC. Els Obiols, Maragall, Armet, Raventós, Pallach i companyia van començar el seu ocàs a Sitges, quan els capitans van agafar el timó del partit, però no van fer-se amb el liderat públic. Ara en Montilla i en ZP han fet el què ni Sala ni González van atrevir-se a fer: acabar amb tot vestigi catalanista al PSC.

Segon.- Control absolut del PSC des de Madrid. Subjugació definitiva dels socialistes catalans als espanyols. De fet un intel·ligent blogger socialista ja ens diu que la importància del PSC no serà per ser català o no ser-ho, sinó per ser com el PSOE andalús, més integrat a Espanya i més partícip del PSOE.

Tercer.- ERC va pactar el 2003 un govern catalanista i d’esquerres presidit per Pasqual Maragall. Ara un govern catalanista no pot comptar amb el PSC. Ja no es donen les circumstàncies que es donaven fa tres anys. ERC ja no pot intentar dur el PSC al catalanisme polític quan se n’ha autoexclòs de manera voluntària. Les diverses baixes de militants del PSC parlen per sí mateixes.

Quart.- El Govern de la Generalitat és, per als socialistes, secundari del de Barcelona, ja que han descavalcat el millor candidat possible a la Generalitat per un perdedor (un bon amic meu diu que la campanya aquesta del Monti mirant cap avall és d’autèntic perdedor, “loser” tal com ho diu) i han forçat una retirada digna del pitjor candidat per Barcelona per un de millor. El què els importa, doncs, són les menjadores menys exposades al públic que la Generalitat: Ajuntament de Barcelona i Diputació de Barcelona.

Cinquè.- Què ens queda a partir d’ara? No crec que CiU pugui abrogar-se la paternitat d’un cert catalanisme d’esquerres orfe després de la sortida de Maragall si s'ha dedicat a criticar-lo tota la legislatura. Crec que aquesta feina és per a ERC i iCV.

Queda per veure què faran els pocs fidels a Maragall (ell, la seva dona, el seu germà, en Mercader, la Margarida Obiols i no sé si algú més... en Xavier Rubert de Ventós?) d’aquí a les eleccions. En la valoració de 1.000 dies de govern en Maragall ja no hi fou, diuen que es reserva la seva tribuna particular, que pot ser explosiva, com explosius han estat els dos darrers articles dels germans Maragall a la premsa amiga (Periódico i País). Poden dedicar-se a laminar qualsevol intent de Montilla de reconciliar-se amb el catalanisme polític...

________________

No sé què passa que no em deixa carregar imatges... en Clos deu haver començat a fer de les seves a indústria i comunicacions...