Apunts estivals I: L’estatut i el Partit Socialista d’Euskadi

Em va fer molta gràcia llegir una notícia a l’AVUI on deia que el secretari general del PSE-EE d'Àlaba, Txarli Prieto (aquests noms bascos m’encanten), havia dit que l’estatut català no era bo pel País Basc, perquè en qüestió de competències, els bascos en tenen moltíssimes més i que és un magnífic Estatut per traslladar-lo a les altres comunitats de l'Estat, però no està en línia amb el que ja és una realitat al País Basc.

Tots aquells socialistes catalans, nacionalistes d’ordre i eco dels socialistes que deien que ja estàvem a l’alçada del País Basc devien quedar astorats. Cert és que ningú no se’n va fer ressò (o jo no me’n vaig adonar des del meu feliç estiueig), però aquestes paraules d’en Txarli queden per la posteritat.

El president va dir que ja érem la regió amb més autonomia d’Europa i que l’Estat era residual a Catalunya. Potser per això diuen que la primera dama catalana ha abandonat la militància socialista. Per això o perquè li han defenestrat el marit i ara l’haurà d’aguantar a casa cada dia.

He estat un mes de vacances i, en tornar, trobo que encara han passat prou coses al nostre oasi particular: recanvis socialistes a Barcelona i Madrid, pollastre del Prat i tres reunions de la Diputació permanent al Parlament (o dues, no hi posaria la mà al foc), crisi amb la proposta de vot dels immigrants mentre arribaven pasteres (ara cayucos) plens de votants a diari... Deu ser perquè toquen reformes a l’oasi, toquen eleccions i això excita a tothom...