dimecres, de setembre 20, 2006

PSC (37).- Renunciar a tot per principis, lleialtat i sortir a la fotografia

Ho he repetit fins a la sacietat. El PSC-PSOE ha renunciat al seu millor candidat. En conseqüència, doncs, ha renunciat a guanyar les eleccions. És plàcida l’opinió pública en convenir que els socialistes perdran pistonada.

L’acord de la Moncloa els va costar i els va permetre als socialistes, al mateix, temps ventilar-se en Maragall i, ventilat aquest acabar amb la doble ànima socialista: catalanista i socialdemòcrata. S'ha acabat doncs aquesta dicotomia. L'aparell del PSC, transfigurat en un conat de Freud, ha mort el pare, la mare i ha forçat la tieta. Ha exercit de senyor Esteve que s'ha venut l'empresa familiar per anar-se'n de viatge a Punta Cana (això sí, tot inclòs).

I si d’un tot en treus una part, per petita que resulti, el resultat és sempre inferior.

Personalment sempre he cregut que les interpretacions dels resultats electorals basades en una hipotètica abstenció diferencial són una farsa que no s’aguanta ni amb cola i que té una certa component etnicista. I d’aquesta manera interpreto com a inútil i etnicista la
crida desesperada de’n Montilla a la participació dels “catalans nascuts a fora”. Tal com deia en Pep Giménez, què dirien els intel·lectuals lliurepensadors socialistes si, des d’ERC o des de CiU, es digués que seria convenient una major participació dels catalans amb avantpassats a catalunya de més de 4 generacions? Els dirien nazis. I tindrien raó.

Si a això hi afegim que la majoria de problemes que ha tingut el tripartit pengen de conselleries socialistes (Carmel) o provenen directament de militants socialistes (Maragall i el 3%) o que els consellers més inútils que han passat pel govern són socialistes (Mieras i Rañé estan d’enhorabona perquè la Carme Figueras encara els ha fet bona), la baixada és lògica i necessària.

El PSC-PSOE només pot salvar-se d’una baixada major gràcies a fer desaparèixer ICV en aquest nou govern bipartit i recollir alguns vots que l’eco-dels-socialistes hauria recollit en un govern coral i tripartit. ICV no podrà fer ús dels tentacles del govern perquè la maquinària socialista controla i esborra del mapa mediàtic molt més fàcilment dos passerells d’ICV que 6 consellers d’ERC i dos consellers d’ICV.

Per tot plegat imagino que, dels 42 diputats que té actualment el partit socialista, no arribaran a la quarantena.

Però això no importa, perquè aquest sacrifici l’haurà fet l’aparell del PSC de manera conscient. Així com s’ha fet també amb diversos alcaldes (la pobra Montserrat Gibert de Sant Boi està rebent “mobbing polític”, la qual cosa es podria tipificar com a delicte electoral, potser).

Als socialistes els importa manar als ajuntaments i diputacions i, mentre els tinguin, la Generalitat no importa. Per això es poden permetre perdre conscientment unes eleccions, més encara si amb això tendeixen ponts amb CiU per a explorar un eventual pacte de governabilitat a Madrid.

Ja ho deia en Guerra que “quien se mueva no sale en la foto”. I ni en Montilla, Iceta, de Madre, Castells, Zaragoza, Nadal... s’han mogut.

1 Comments:

Anonymous Anònim said...

Els qui manen són els poders que volen el mercat dels "300 millones" i els qui creuen el Sabatero i el Mas.

De pas, qui talla el bacallà és la nació espanyola i la seva llengua. Catalunya és una sucursal espanyolitzada pels hereus congelats del franquisme.

9:50 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home