Maoistes

Fa uns dies vaig dir que la campanya s’embrutava i entrava en el pantanós terreny de la corrupció. Pantanós pels partits i els sicaris d’aquests que l’empraven com a arma llancívola. Ara, però, tot plegat s’estan superat i estan entrant en la desqualificació personal pel currículum. Pel currículum d militància política, perquè si fos pel currículum acadèmic, Piqué ja podria ser investit president i en Montilla i en Saura fer-li les fotocòpies.

Resulta que en Montilla critiqués a Mas per no haver lluitat per Catalunya des de cap altre lloc que no fos la poltrona oficial. Al marge de convenir aquesta afirmació com a certa, podríem afegir-hi la afinitat temporal que va tenir amb la família Valecasas, quan festejava amb la germana de l’ex-ministra i ex delegada del Govern a Catalunya. Filla del qui era aleshores rector de la Universitat de Barcelona, en la qual Mas va ser un bon escolanet, aplicat estudiant amb unes conviccions democràtiques encara per revelar-se. Els socialistes contrastaven que en Mas mai no va lluitar contra el franquisme ni contra el seu antic sogre.

Suposo que la desesperació socialista i les ànsies de golejada convergents ho provoquen. Però les invectives infantils sociovergents, tanmateix, només poden conduir a la desconfiança de la política i a fer confiança en qualsevol de les altres opcions possibles. Inclosa la dels intel·lectuals outsiders.

Madí, el potro de la Bonanova

Ahir Madí, “potro de la Bonnova”, va contraatacar afirmant que en Montilla “defensava més aviat la política de la Xina” quan estava al Partit dels Treballadors d’Espanya. Per descomptat, la nota dels serveis de premsa de CDC no recull les paraules que el seu cap va proferir amb la boca calenta.

Però en Madí, que si seguim mirant els currículums estaria al costat de Montilla i Saura, tot i que no perquè hagués estat pencant per llaurar-se un futur millori sortir de la pobresa precisament, ha col·laborat a mantenir alt el to de la campanya. Ell és un animal, però no polític, sinó un animal en el sentit de ser incapaç de contenir els seus sentiments d’odi racial més baixos i de classisme més antic.

Per cert, si ha quedat contrastat que algun dirigent hagués lluitat contra el franquisme i per Catalunya des del front que sigui, aquests són els altres tres candidats: Piqué, Carod i Saura.

Camarada Teixidor

Però si seguim en la família del marxisme i les seves derivades, a més del roig Piqué, també hi trobarem a l’ínclit i de moda Fernández Teixidor. Avui en la premsa digital amiga hi apareix un article demolidor sobre el qui va ser conseller de CiU. Tal com vaig dir fa uns dies, no sé si és ruc o corrupte, però amb amics així, no el vull de diputat i, menys encara, de conseller del govern del meu país. Espero que si d’aquí a les eleccions es clarifiquen una mica les seves relacions amb la màfia russa, en Mas el faci plegar.

Campanya convergent

No entenc perquè des de CiU s’està intentant realitzar una campanya d’alta intensitat, radicalitzada i que tendeix cada cop més a l’insult. No entenc perquè tanta ambició en voler guanyar de golejada quan l’Aznar ja va demostrar que el millor és la “lluvia fina”. El gran actiu de CiU són els escàndols i la mala imatge del tripartit. Per guanyar, CiU només necessita presentar-se com el partit que va gestionar amb mediocritat i grisor Catalunya durant 23 anys. Han de demostrar que són com La Caixa, aquells que, tot i indesitjables, són seriosos i la gent sap que hi pot confiar els diners.

Aquesta il·lusió de’n Madí per escopir a la cara dels rivals, només els durà a perdre vots.