El meu pacte, el que m’hauria agradat
(aquest és el meu mapa en els Democraciaweb als quals feia referència uns posts més enrera i un lector atent va trobar a la xarxa)
Diverses vegades he dit que m’agradaria que Catalunya fos un país normal. Per ser país normal, entre moltes d’altres coses, Catalunya hauria de disposar d’un sistema de partits polítics propi i normal. Això és, un partit de dreta o centre-dreta nacional i un partit d’esquerra o centre-esquerra nacional. Això és, CiU i ERC.
Jo entenc que aquesta va ser una de les principals raons del pacte tripartit per part d’ERC. Però tampoc pretenc que aquest raó susciti debat. El debat el vull enfocar per una altra banda.
El què realment m’interessa és, pensant en el futur del país, escatir quin eventual pacte, vistos els resultats que pot haver-hi demà (gran abstenció socialista que farà que CiU, que ha fet una campanya per fidelitzar el vot propi, pugi mantenint vots o pujant poc i que PP i ERC es mantinguin un o dos diputats per sobre o per sota dels que actualment tenen), pot ser millor per al futur del país.
I sincerament el què se m’acut millor, en aquesta clau apartidista, és el què em va comentar un amic convergent que desitjava: un govern en solitari de CiU. És a dir, un govern de col·laboració d’ERC amb CiU. Amb ERC en una oposició concertada amb CiU. Amb càrrecs d’ERC al govern, però no consellers, amb bon tracte d’ERC en mitjans afins a CiU, representació a la CCRTV... però no dins del Govern de manera oficial.
Tal i com van fer Batasuna i el PNV. Reunint-se i pactant cada setmana. Amb un objectiu: normalitzar el mapa política català, anar a carregar-se el PSC (no a guanyar-li les eleccions, fer-los minoritaris en un mapa on CiU i ERC fossin els dos pols majoritaris, l’esquerra nacional i el centre-reformista nacional).
Òbviament això necessitaria d’una concertació i d’un sentit patriòtic per al qual no sé si hi ha gaire predisposició.
No sé, però, si el partit que es nega a pactar amb ERC i corre a aixoplugar-se sota les faldilles de Zapatero per retallar l’Estatut i aprovar uns pressupostos contraris als interessos de Catalunya tindrà la capacitat de perdre una eventual posició confortable a Madrid estarà gaire per la feina.
I que no em diguin que són situacions equiparables amb la de la legislatura 2003-2006. Que no ho són.
Jo entenc que aquesta va ser una de les principals raons del pacte tripartit per part d’ERC. Però tampoc pretenc que aquest raó susciti debat. El debat el vull enfocar per una altra banda.
El què realment m’interessa és, pensant en el futur del país, escatir quin eventual pacte, vistos els resultats que pot haver-hi demà (gran abstenció socialista que farà que CiU, que ha fet una campanya per fidelitzar el vot propi, pugi mantenint vots o pujant poc i que PP i ERC es mantinguin un o dos diputats per sobre o per sota dels que actualment tenen), pot ser millor per al futur del país.
I sincerament el què se m’acut millor, en aquesta clau apartidista, és el què em va comentar un amic convergent que desitjava: un govern en solitari de CiU. És a dir, un govern de col·laboració d’ERC amb CiU. Amb ERC en una oposició concertada amb CiU. Amb càrrecs d’ERC al govern, però no consellers, amb bon tracte d’ERC en mitjans afins a CiU, representació a la CCRTV... però no dins del Govern de manera oficial.
Tal i com van fer Batasuna i el PNV. Reunint-se i pactant cada setmana. Amb un objectiu: normalitzar el mapa política català, anar a carregar-se el PSC (no a guanyar-li les eleccions, fer-los minoritaris en un mapa on CiU i ERC fossin els dos pols majoritaris, l’esquerra nacional i el centre-reformista nacional).
Òbviament això necessitaria d’una concertació i d’un sentit patriòtic per al qual no sé si hi ha gaire predisposició.
No sé, però, si el partit que es nega a pactar amb ERC i corre a aixoplugar-se sota les faldilles de Zapatero per retallar l’Estatut i aprovar uns pressupostos contraris als interessos de Catalunya tindrà la capacitat de perdre una eventual posició confortable a Madrid estarà gaire per la feina.
I que no em diguin que són situacions equiparables amb la de la legislatura 2003-2006. Que no ho són.
anotat a les 14:30
9 Comments:
O sigui, que votaràs ERC i no et fa cap angúnia fer Montilla President. Ets més d'esquerres que catalanista. Els partidaris d'en Carod i Puigcercós no sou capaços de fer autocrítica i voleu tornar a treure al balcó de la Generalitat en Zapatero i en Montilla. Jo votaré CiU per evitar-ho.
És més catalanista fer president a un tio de CiU que a un del PSC? l'Estatut és un gran timo, pero és l'únic avenç real des de 1979 i s'ha engegat amb ERC i PSC al govern.
Qùè han fet els grans catalanistes que tu defenses en tots els seus anys de govern? Fer president l'Aznar? Votar uns pressupostos del 2007 més agressius amb Catalunyaque els de 2006? Pactar un sistema de finançament amb el PP que ens havia de dur 400.000.000.000 i que encara no els hem trobat?
Va home, va... que no ens mamem el dit, que CiU de catalanista només se n'ha dit, no n'ha exercit. CiU ha estat e gran partit reformista espanyol (pregunteu, sinó, a en Roca, Garrigues Wlaker, Florentino Perez...).
Els d'ERC entenem progrés i sobirania com a dos conceptes indissolublement lligats, perquè no hi haurà llibertat nacional sense llibertat social i personal.
Tu vota CiU i, si guanyes, que probablement passi, estarem 4 anys més sense avançar en res. Perquè així ho han pactat Mas i ZP.
Comapny anònim, em sembla molt sectari el què dius. Crec que el blogger ha estat sincer i honest. Hauries pogut respondre-li amb més educació.
Amb debats com aquest, només et trobaràs gent com el Panglos que et repliquin i mai arribareu a entendre-us en res. I el país necessia que us entengueu.
I, francament, els teus, els de CiU, han fet una campanya, com la de 2003, destinada a dinamitar els ponts de'entesa possibles amb ERC.
No anem bé...
ERC ha fet avançar Catalunya? Home, si en Puigcercós acceptava a la revista Tiempo "Realitat nacional" per l'Estatut una setmana abans del Pacte Mas-Zapatero. Això ens hauria deixat en exactament el mateix reconeixment nacional que el nou estatut andalús. El que deia, ni autocrítica ni res. ERC ha dinamitat "els ponts d'entesa" o potser ja us heu oblidat de "l'opció estratègica d'esquerres" d'en Carod?? Recordeu el Tinell, recordeu l'expulsió d'en Carod, la humiliació del patriota Carretero (amb qui no estic en tot d'acord però que ningú pot dubtar que és un patriota), amb la prepotència dels socialistes. I ara ve a ser el mateix tenir de President en MOntilla o en Mas? Ningú amb dos dits de front es pot creure aquest argument.
Em fa l'efecte que, si el que es pretén és la creació d'una nova esquerra nacional forta, que pugui desplaçar el PSC, no era el millor camí la creació del govern tripartit. Això va ser donar aire a un PSC tocat. L'aposta estratègica d'ERC va ser la de catalanitzar el PSC-PSOE (cosa incomprensible si el que es pretén és ser la força hegemònica d'esquerra a Catalunya) i, al mateix temps, fer que el govern espanyol acceptés les tesis catalanistes. És obvi i del tot objectiu afirmar que ha fracassat en ambdòs objectius. Ha descatalanitzat el PSC i ha estat expulsada de la vida política espanyola pels segles dels segles. Molt bé. Aleshores li calia apostar, com a mínim, per respectar el qui guanyés (clarament) les eleccions. I només ha demostrat que, si pot, reeditarà el tripartit. I reeditar-lo, significa partir d'una posició menys forta que a l'anterior legislatura, ja que en Montilla no els hi acceptarà l'entrada al govern en les mateixes condicions. I significa reafirmar-se en una postura estratègica equivocada. I significa acceptar el paper de secundari de l'esquerra catalana.
Jo no puc col.laborar a tot això.
Què es pot dir que no hagi dit ja en Josep Puigvert? Simplement la clava. Subscric les seves paraules al 100%
Els quatre primers comentaris donen tota la rao del mon al post. Enlloc d'un debat esquerra-dreta on el catalanisme es donat, tenim partidaris de CiU i ERC creuant acusacions. Algun tipus de col.laboracio entre els dos partits potser ens porta cap a la normalitat. O no. Ja no se que pensar...
Per cert, no entenc molt be que vol dir "es nega a pactar amb ERC." Qui va triar PSC sobre CiU? El desti?
No volem més tripartit. Concentració silenciosa per un pacte CiU + ERC, el proper dijous dia 9 de novembre, a partir de les 8 del vespre a la plaça Sant Jaume de Barcelona. Més informació a www.unitat.org Passa-ho!
el que estava buscant, gracies
Publica un comentari a l'entrada
<< Home