dijous, de novembre 02, 2006

Primera anàlisi en calent, encara


Bufff... per on començar? Han passat tantes coses que semblen interessants i importants... Miraré de fer un munt de comentaris breus:

Resum

CiU ha guanyat, però poc. PSC s’enfonsa, però poc. ERC i PP es mantenen, però poc. ICV puja i Ciutadans irrompen.

Definitivament hi ha tres grans partits a Catalunya.

Participació

La participació ha estat baixa, molt baixa. D’un 56%

Els bots en blanc i nuls s’han multiplicat per dos i ja sumen un 2’5 de descontents. Les opcions no tradicionals (per dir-ne d’alguna manera, i sumant-hi els Ciutadans) sumen un 7’41%. Els partits tradicionals han perdut un 5’41% respecte del 2003.

Preocupant, doncs, que un 44% dels catalans no s’interessi o es senti desmotivat per a decidir sobre llurs institucions i, del 56% que vota, un 2’5% no faci confiança en ningú i un 7’5% no ho faci ens els partits tradicionals.

Crisi de partits? Campanya mal feta / enfocada? Probablement és el resultat mé simportant de les eleccions i respecte del que més s'haurà de reflexionar i més hauran de reflexionar els partits.

CiU

Han guanyat però només han guanyat un 0’5% de vots percentuals i n’han perdut 95.914 d’absoluts. Vaig dir que la campanya ultra-agressiva de’n Madí conduïa a la desmobilització republicana i socialista, però la mobilització convergent. M’he equivocat, vora 100.000 votants de CiU el 2003 s’han quedat a casa. Molestos amb el líder, amb el partit o amb la campanya.

No poden estar contents. Esperaven molt més. Només han guanyat 2 diputats.

S’haurien de replantejar l’estratègia i la continuïtat d’un estratega que ha laminat el creixement que tenia CiU fa uns mesos.

PSC

Moltes vegades he dit que tenien un candidat per perdre. I han perdut, que és del què es tractava. Han perdut un 4’5% dels vots ,i ho han fet, sobretot, a Barcelona i Tarragona, on impera el socialisme de tall espanyol més que a Lleida o Girona. Queden per sota dels resultats de Raimon Obiol.s i lleugerament per damunt de l’estrèpit de’n Quim Nadal (que també es presentava per perdre a canvi de recolzar també un president socialista a Espanya: González).

Pot ser interessant veure com afecten aquests resultats a les eleccions municipals i estatals que vindran.

Es queden a un 12% de vots i 17 diputats d’ERC. A cada elecció que passa la diferència és menor.

ERC

Han aguantat la caiguda que tothom s’entestava a preveure (no pas jo...). El 2003 Carod va prometre 1.000.000 de vots per al 2007 i es va col·locar en la sortida cap a aquestes eleccions en un lloc immillorable, segon de bord d’un president en retirada, per tant amb la possibilitat de heretar-ne el llegat.

Han estat tres anys llargs en què Carod ha dilapidat unes expectatives electorals i polítiques molt grans però, al mateix temps, 15 dies en què ha tornat a ser un líder d'un gran nivell, respectat, que li ha fet recuperar part d'allò, perdut durant la legislatura.

L’espai electoral d’ERC, doncs, tot i la davallada del 2’5%, ha quedat definitivament consolidat com a tercer pol polític del país. L’esquerra independentista.

Un detall: a l’Hospitalet, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs... la baixada ha estat mínima. A Gràcia, Osona i el Ripollès ha estat del 5% i més. Sembla doncs, que l’electorat d’ERC és ric, divers i transversal. La zona metropolitana més socialista no s’ha vist afectada per les acusacions convergents que el vot a ERC equivalia a fer president a Montilla. En canvi, a les comarques de tradició més convergent sí que s’han vist afectades per aquestes acusacions.

PP

Han estat els de sempre. Ciutadans els ha fet mal, perquè part de llur creixement ha estat als feus electorals del PP ( en part ha estat amb càrrec a vots del PP i en part del PSC).

ICV

Han demostrat ser els més motivats per anar a votar, els més orgullosos de sí mateixos, més encantats de conèixer-se. El què per ara segueix sent un club d’amics (a Lleida tenen un matrimoni per regidors que, a més, s’han succeït en encapçalar la llista al Parlament per Lleida. Al final ell ha sortit, ella no va sortir) ha de mirar d'evolucionar cap a un partit polític
.
Han guanyat 40.000 en un context de clar abstencionisme i desconfiança en els partits tradicionals. Tot un èxit. Quants d’aquests 40.000 deuen venir d’altres partits, de l’abstencionisme o dels nous electors? És un creixement consolidat?

Ciutadans

La baixa participació ha fet que 90.000 vots hagin estat suficient. En altres circumstàncies, una major participació, no haurien arribat al 3%.

Sense cap mena de dubte, aquesta aparició és fruit d’una legislatura en què el PSC ha abraçat el catalanisme i, empès per ERC, ha engegat el procés de reforma estatutària. Per tant el PSC ha estat el seu principal graner de vots. Però també, en menor mesura, el PP.

La seva irrupció al Parlament pot ser el pas previ a llur desaparició (com el partit socialista andalús de la primera legislatura) o, per contra, acompanyat pels poder mediàtics espanyols (Ones pastorals i delinqüents costaners) pot dividir l’espanyolisme en tres (fer per tant més petits els partits referents de l’espanyolisme: PSC, PP i ells mateixos) i introduir un conflicte a Catalunya que, o no hi era, o quedava amagat per l’oasi català.
La seva aparició pot ser nacionalment danyosa, pot obligar a PSC i PP a escorar-se cap a l’espanyolisme i fer aparèixer ERC i CiU com a únics referents del catalanisme polític. També pot fer despertar un catalanisme latent, adormit i autcomplagut transversal a la societat catalana.

6 Comments:

Anonymous Anònim said...

Molt bones anàlisis.

Aquesta nit, com no podia ser d'altra manera, he pensat molt en els resultats.

Certament ERC s'ha mantingut molt bé després de tres anys de boicot mediàtic en el millor dels casos (quan no atac directe).

Pel futur immediat, també crec garantida la sociovergència, pq per ells és un futur molt llaminer: Protagonisme mediàtic dels dos grans mentre que els "petits" queden a l'ombra pels propers quatre anys, en un context de domini de TOTS els mitjans. Tranquilitat dels poders fàctics pq Esquerra queda a l'oposició i governen els seus agents directes (els seus advocats, els seus amics...). Una etapa de tranquilitat al govern també farà perdre el protagonisme guanyat pels eco-pijos en benefici dels sociates altre cop. I a Madrid ves a saber si hi haurà algun ministeri pels autonomistes.

Pel que fa als resultats del PP trobo que, si bé estic content que baixin, trobo que no són pas dolents: han demostrat tenir una base solidíssima: faci el que faci el PP, sigui una oposició agressiva o plàcida, sigui recolzar un govern de CiU o atacar ferotjament el catalanisme, sempre tindrà pràcticament els mateixos vots.

I sobre Ciudadanos: em sembla molt bé que entrin al Parlament. Fins ara la pugna entre catalanisme i espanyolisme era zelosament ocultada pels mitjans. I el PSC-PSOE jugava ambigüament per tal de mantenir la cohesió interna i guanyar hipòcritament els vots dels dos bàndols. A partir d'ara ni els mitjans podran amagar el debat i el PSC es veurà obligat a pronunciar-se definitivament: cap a l'espanyolisme o cap al catalanisme moderat? Tinc esperances que la seva opció sigui aquesta última per tal de no alinear-se amb el radicalisme d'aquesta gent. És clar que serà un catalanisme süigèneris (si hi ha un Montilla al capdavant...) que aprofitarà sempre la pressió de Ciudadanos i el PP per tal de rebaixar les exigències del catalanisme. Però com a mínim els encaminarà en el camí del catalanisme, el camí de la justícia d'un poble que viu l'ocupació i la negació dins de casa seva.

1:47 p. m.  
Blogger Oriol de Mollerussa said...

Vaig a fer unes quantes reflexions sobre el resultat:

1- CiU ha guanyat, però no ha assolit els objectius. Fracàs parcial, però fracàs.

2- El tripartit es pot tornar a fer. Per tant, els catalans en certa manera han aprovat el tripartit. Els de CiU haurem de viure amb això.

3- La majoria nacional existeix. Encara que no s'entenguin, CiU més ERC fan majoria absoluta. Això em dóna una certa tranquil·litat de cara a les coses importants, com per exemple la immersió lingüística, que el català quintacolumnista del Rivera ja ha dit que se la volen carregar.

4- Els votants d'ERC que es van sentir enganyats per la opció que va fer ERC la passada legislatura ja hem vist quin pes tenen. Dos diputats. Els altres 21 són ben bé d'ERC.

5- Jo fins ara n'estava convençut de la campanya que feia CiU, però potser ens hem equivocat en l'estil de campanya.

6- Ciudadanos serà com una pústula supurant al parlament, fent les intervencions en castellà i amb ànim de provocar, però potser és millor que la malaltia es visualitzi que no que es quedi amagada darrera la màscara PSC-PP. I encara que no sóc endeví, penso que de cara a la següent legislatura ho tindran molt difícil per sobreviure. Però en tot cas, repeteixo, millor que la seva opció es visualitzi que no pas que quedi camuflada. També faran que el PSC i el PP s'hagin de definir molt més.

7- Potser ha arribat el moment que CDC decideixi si UDC suma o resta suports al seu projecte, i que actuï en conseqüència. Conec alguns vots que han anat a parar a ERC per UDC. Ara, quants se n'han quedat pel mateix, ni idea.

2:17 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Ei, que bo, hem fet gairebé la mateixa anàlisi! (la meva és més curteta)

http://www.racocatala.cat/forum/llegir.php?idf=1&fil=60060&pag=1#1171021

4:09 p. m.  
Blogger Guerau_de_Cabrera said...

No volem més tripartit. Concentració silenciosa per un pacte CiU + ERC, el proper dijous dia 9 de novembre, a partir de les 8 del vespre a la plaça Sant Jaume de Barcelona. Més informació a www.unitat.org Passa-ho!

9:25 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Pel que fa als siudadanus, cal veure'ls com un fenòmen habitual allí on es desenvolupen projectes sobiranistes amb possibilitats de futur real, és a dir de liderar el procés cap a la independència. Vegeu l'anàlisi que en feia ahir l'especial de VilaWeb sobre els resultats (efecte Montréal, en deien). D'altra banda, l'efecte pot ser similar als que va passar als comtats irlandesos encara sota administració colonial, on cada cop que els unionistes d'en Paisley pugen també ho fan els republicans i viceversa. Caldrà estar ametents al procés...

4:35 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Hahaha, El meu portàtil es va estavellar quan estava navegant en aquest lloc última vegada que vaig estar aquí. I durant els últims 2 mesos he estat buscant aquest weblog, per la qual agraïda que es troba una vegada més! : D

3:25 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home