Barcelona + CiU = 0, però pot haver-hi sorpresa...

Amb els candidats de CiU a l'alcaldia de Barcelona podríem fer un equip de bàsquet amb suplents i tot: Millet, Trias Fargas, Cullell, Roca, Molins i Trias.

Crec que me'n deixo algun, ja que no em consta que hi hagi hagut cap candidat que hagi repetit mai, i actualment ens trobem a la setena legislatura als ajuntaments de Catalunya. O me'n deixo un o en Cullell ha estat candidat dos cops.

Aquesta llista no és gratuïta, és exemplificadora de la incapacitat política de CiU a la ciutat de Barcelona; de la inconsistència manifesta del seu projecte a la capital de Catalunya. Un projecte polític es vehicula, bàsicament, a partir de dos factors, un discurs i un líder. Si un partit és molt sòlid, com el PSC a Barcelona, el líder no importa, i Joan Clos ho demostra. Si un líder és indiscutible, el partit no importa, i ho demostra Jordi Pujol.

CiUsempre ha viscut d'esquenes a la realitat metropolitana, barcelonina, sempre ha viscut políticament de dues coses, del lideratge de Jordi Pujol i del Govern de la Generalitat de Catalunya. Per això ha estat tant traumàtica la pèrdua del Govern de la Generalitat, perquè Barcelona queda erma per a CiU, sense Pujol i sense Govern de la Generalitat. I amb el candidat de més edat de Barcelona.

Xavier Trias és una bona persona, probablement un bon gestor però ni en els moments més baixos de Joan Clos pot seguir-ne l’estela demoscòpica. Ni una cara simpàtica pot amagar el desinterès de CiU per la ciutat de Barcelona, ciutat que ha servit únicament per aparcar-hi antics líders del partit (Roca, Cullell, Molins...).

La darrera enquesta feta pública per l’Ajuntament de Barcelona no permet a CiU aixecar cap. És una enquesta mal feta, només cal mirar el record de vot per descobrir-ho, però demostra que ni en els moments més baixos dels socialistes CiU pot treure’n benefici. Tot i que mal feta demostra la tònica de la política Barcelonina: PSC guanya encara que presentin a la portera del Núñez; CiU és el segon partit per tradició i perquè és el partit de molts barcelonins, tot i que mai acaba de quallar; el PP i l’Albertito són els que més penquen i fan tota la oposició que hauria de fer en Trias, i així els funciona, per sobre del què seria lògic; ERC, tot i ser un partit independentista ben arrelat al territori demostra que aquests dos estendards no són incompatibles amb Barcelona, que ser catalanista i independentista té futur a la capital de Catalunya.

El canvi, malgrat tot és possible a Barcelona. Crec que CiU i ERC en tenen ganes. Gent que mai hauria cregut que ho diria, deixarà de votar PSC per cansament i per voluntat de canvi. CiU pot recuperar part del vot perdut en els darrers anys i ERC pot continuar la seva escalada electoral.

CiU i ERC han de mantenir un mínim diàleg a Barcelona perquè els interessa. Barcelona sempre ha estat la gran assignatura pendent del catalanisme polític.

CiU necessita estar a una de les bandes de la plaça Sant Jaume i a ERC li interessa continuar al govern de Barcelona amb un companys de viatge que desconeguin el laberíntic entramat administratiu i para-administratiu de l’ajuntament de Barcelona.

ERC haurà de continuar marcant un perfil propi a l'ajuntament i una bona capacitat de gestió i de govern.

CiU haurà de fer un esforç i sobreposar-se per posar més èmfasi en el fet capitalí i metropolità. No ha de fer por Barcelona, no suposoa la desnacionalització de Catalunya ni de la política.

Si ho fan, es pot tombar la truita.