IC-V o el filibusterisme polític

Iniciativa per Catalunya Verds és una suma de tonteries, despropòsits. Només cal anar recordant alguns dels avatars que ha viscut al llarg de la seva història per descobrir-ho:

Primer.- És fàcil començar comentant que tenen dos consellers, cap dona, un dedicat a sotrir a les fotos i un altre a fer de conseller de mediambient quan el mediambient li és absolutament indiferent. En Saura va negociar per ell exclusivament una conselleria que no servís per altra cosa que per aparèixer a les fotos. I això fa, mostrar un somriure pla amb unes ulleres que sobresurten per tot arreu dia sí dia també.

Segon.- Exerceixen d'ecologistes, però quan es tracta de defnsar el territori mai apareixen fins que no descobreixen que els amos socialistes els donen permís. Vegi's, sinó, com van haver de sortir la Fina del Pozo (presidenta del consell comarcal de Ripollès) i la Teresa Jordà (alcaldessa de Ripoll) per defensar el Ripollès de la línia d'alta tensió. IC-V? Res. Com aquest exemple se' poden trobar a grapats.

Tercer.- Practiquen el filibusterisme polític, s'apropoien dels noms dels partits i de les marques que altres partits han estat cultivant:

1.- De tots és conegut com han evolucionat les sigles d'IC. Van pactar amb els verds i, quan els verds els van engegar a pastar fang (que no és verd ni falta que fa) és van allargar el nom fins a dir-se IC-Verds. Crec recordar que inclús ha evolucionat l'acrònim passant per IC-Verds, ICV a IC-V.

2.- Observant la llista de partits polítics inscrits al Miniteri de l'Interior podem trobar-hi fins a 8 partits polítics inscrits amb seu al carrer de la Ciutat número 7. Més encara, quan els Verds van enfegar a pasar fang a IC els demòcrates participatius per pactar amb ERC, que eren i sónm és verds, els demòcrates, participatius i elegants post-comunistes van afanyar-se a incriure un partit anomenat Esquerra Republicana Catalana - Verds (ERC-V), curiosament poc abans de les eleccions municipals, el 20 d'abril de 2004.

Quart.- Fa uns anys en Ribó, patrici del proletariat català, va enfadar-se amb l'Anguita i van partir peres. Iniciativa esdevenia una força política catalana per primer cop a la història, sense lligams amb Espanya o cap partit espanyol. Però com que, comd eia Unamuno, les duele Espanya,van afanyar-se a inventar-se un nou referent espanyol. Aleshores els demòcrates van propiciar un dels casos de transfuguisme més salvatges que mai han existit. Van propvocar que diputats, alcaldes i regidors d'IU, democràticament elegits a les llistes d'IU pleguessin i inventessin un partit anomenat Parido Democrático de la Nueva Izquierda (PDNI), encapçalat per Diego López Garrido i Cristina Almeida. Quan aquest va petar van córrer a entendre's amb una IU que ells mateixos s'havien encarregat de debilitar.

Cinquè.- A les darreres eleccions gallegues, els paladins de la democràcia, els socis d'IU, els que han estat incapaços de viure sense un partit espanyol que els fes de germà gran, inclús arribant-se'l a inventar quan no hi era, van recolzar el BNG per por de donar recolzament a un partit perdedor, el que ells s'han dedicat, històricament, a maltractar i extorsionar. Ho mostra la premsa (1, 2, 3...).

En què què quedem, sou espanyols o no en sou? Sou d'esquerres o acabeu de descobrir que el color verd queda millor? Sou demòcrates o aneu a practicar el filibusterisme robant els conceptes de Verds o d'ERC-V a qui en són els legítims propietaris?

Sou uns aprofitats que políticament us dediqueu a aparèixer a la foto i a apropfitar-vos dels que tenen més neurones que vosaltres: ERC, PSC i els Verds de veritat. El més trist de tot és que, malgrat tot, us creieu amb autoritat moral, política i intel·lectual per anar pontificant sobre allò humà i allò diví... i que hi hagi gent a qui això agradi...