L’estatut del país i l’estatut dels partits.

L’estatut actual és de l’any 1981. D’ença 1981 ERC, primer amb en Barrera i després amb Hortalà (ara a CiU), Colom (ara a CiU), Carod-Rovira i Puigcercós diu que aquell estatut, aquest estatut, el que ara tenim i el que actualment ens regeix, és insuficient

Amb els anys, el discurs de formigueta d’ERC ha anat fent petjada en els grans partits de l’arc parlamentari, de la mateixa manera que la reivindicació pel concert econòmic (recordem, a l’època de l’Àngel Colom, el concert pel concert a la Ciutadella). Això ha fet que ERC hagi, en imposar el seu programa a l’agenda política catalana, juntament amb d’altres factors, passat a tenir 23 diputats.

Actualment, ara que tots els partits de tradició democràtica de l’arc parlamentari català, és a dir, CiU, PSC-PSOE, ERC i ICV-EuiA han assumit que cal un nou estatut. Fins i tot la resta de partits de l’arc parlamentari català, és a dir, el PPC, han accedit a formar part de la ponència parlamentària.

És lamentable, però, la predisposició amb què hi alguns partits han desfilat per la ponència:

PSC.- La ponència ha comptat amb tres membre que cavalcaven sols cadascun pel seu costat, en Miquel Iceta es dedicava a anar dient tonteries al seu blog, la Manuela de Madre mantenia un perfil més que baix que només la Lídia Santos (dona de Jordi Pedret i mare de l’expresident de la JSC-Barcelona) podia elevar, tot i que sense cap mena de directriu per part de l’aparell del partit. Queda clar que als socialistes això de l’estatut els semblava una collonada d’ERC per la qual havien de passar per poder governar. Per això els seus ponents han estat en la inòpia més absoluta fins que han descobert que el resultat de la ponència ha estat molt més ambiciós del què volien i del què el PSOE-autèntic podria digerir. Ha estat doncs, un cop aprovada en ponència la proposta d’Estatut que s’han adonat que havien de fer-hi canvis, molts canvis que ni s’havien plantejat abans.

CiU.- Des que els van desallotjar de Govern han estat en l’autisme ressentit més absolut (cosa fins a cert punt comprensible). Sembla que ara que els socialistes comencen a adonar-se del què s’hi juguen amb el nou estatut, els federals (els de la federació) s’han començat a adonar que CiU també pot treure’n partit. Ara que els socialistes intenten retallar tot el què se’ls ha escapat de les mans, finalment CiU comença a veure que, malgrat totes les rancúnies i tots els odis africans, pot concertar amb ERC una estratègia conjunta per aconseguir un estatut de màxims.

ICV-EuiA.- Aquests ja ho van dir tot quan demanaven el dret a la felicitat a l’estatut. Només han pogut acostar-se a aquest ridícul amb la mega-campanya del Govern del bus de l’estatut. No val la pena parlar d’aquesta gent frívola que es dedica a fer perdre el temps a la gent gran.

ERC.- Crec que és el primer cop que ERC ha fet una aposta decidida més en clau de país que de partit. Crec que les aportacions del membres de la ponència més solvents (l’incommensurable Joan Ridao, home laboriós, educat i més treballador del parlament; la Teresa Aragonès, una dona que té la Generalitat i l’administració al cap i la brillant matemàtica i persona rigorosíssima i gran treballadora Pilar Dellunde), les aportacions dels ponents d'ERC, han estat definitives perquè els socialistes acabessin votant a favor d’un projecte molt més ambiciós del què volien i pretenien.

PP.- ns/nc

Tal com tenim el pati crec que és evident que la proposta que ara tenim sobre la taula és millor de la que en un primer moment hauríem pogut esperar gràcies a la manca d’interès dels socialistes i a la ingent feina dels comissionats d’ERC.

Ara si CiU deixa l’autisme en què s’ha instal·lat encara podrà arrossegar-se al socialistes una mica més enllà. CiU ho intentarà, perquè això significaria que gràcies a CiU s’ha anat més enllà. Encara que realment no hi hagi pintat gran cosa en tot això de l'estatut...

El PSC-PSOE ho aprovarà, perquè Maragall vol, Zapatero ho va prometre i perquè sinó no es menjaran un torrat en molt de temps a Catalunya. Aquesta era la condició perquè ERC votés Maragall i Zapatero.

ERC tindrà el paper més galdós, haurà fet la feina bruta estirant els socialistes cap a un major autogovern i haurà de permetre que CiU, per votar-hi afirmativament, es pugui penjar la medalla d’haver aconseguit més

ERC és l’únic partit que ha participat de la ponència i de la redacció de l’estatut amb vocació de país, amb la intenció d’aprovar el millor estatut per Catalunya. Els altres hi ha participat i actuat amb vocació de partit, perquè els tocava fer-ho i n’havien de treure el major rendiment possible.