Toros a Ceret ... i a Barcelona

En Rafael Yáñez ahir comentava l'Avui la tradició i la catalanitat de certes tradicions taurines als Països Catalans:

Toros a Ceret
Acabo de tornar de la Feria Taurina de la ciutat francesa de Ceret, al costat de Perpinyà. Per a aquells qui no hi estiguin familiaritzats, les corrides a França són iguals que a Espanya, amb mort del toro inclosa.
Suposo que deveu saber que els francesos del sud que són aficionats als toros ho tenen com un signe d'identitat que els lliga amb Catalunya. Així, la plaça és plena de senyeres -ni una bandera de França ni tampoc d'Espanya-. Els rascladors van vestits amb barretina i espardenyes convenientment brodades també amb la senyera. Hi havia unes pancartes on es llegia "Ni Septimània, ni França: Catalunya", "Som catalans i aficionados" i altres on figurava "France-Roussillon" però la paraula "France" quasi no es llegia sota dues senyeres en forma d'aspa. Per cert, les senyeres de la part de dalt tenien un crespó negre en relació amb la declaració de Barcelona com a ciutat antitaurina.
La corrida comença amb tot el públic dret en silenci total escoltant la interpretació de l'himne Els segadors per part de la cobla -no és una banda, com aquí-. A la mort del cinquè toro i abans de la sortida de l'últim, la corrida s'atura perquè la cobla interpreta La santa espina, novament amb tot el públic dret. Potser l'assistència a aquests espectacles de la Catalunya Nord faria canviar la visió excessivament polititzada que es té aquí de les corrides de toros com quelcom importat d'Espanya que s'ha d'eliminar. ¿S'imaginen una corrida a Barcelona amb la plaça plena de senyeres, sense cap bandera espanyola i amb tothom dret escoltant Els segadors?
Rafael Yáñez

... i jo hi afegiria que ben nostres són els correbous i que durant la república a Barcelona s'omplien tres places de braus de manera simultània.