La caverna de Boadella i Hernando.

Avui el diari m'ha deixat de pedra per dues notícies que poden intuir-se:

1.- El president del Consell General de Poder Judicial, Francisco José Hernando justifica l'ordre de tirar a matar de Scotland Yard. Això, sigui dit entre nosaltres, és una salvatjada que atempta contra qualsevol fonament de l'estat de dret. No és preocupant que hi hagi persones que no confiïn en el dret a la vida que consagra la constitució espanyola i la majoria de constitucions democràtiques; eixelebrats, totalitaristes, persones que no confien en l'estat de dret sempre n'hi ha. És preocupant, molt preocupant, moltíssim preocupant, el més preocupant possible, que el president del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem, els màxims òrgans judicials espanyols, de la jurisdicció espanyola, faci unes afirmacions que justifiquen o inviten a l'absència de l'estat de dret. És preocupant, doncs, que el màxim garant del què ha de ser l'estat de dret a l'Estat espanyol consideri que el dret, allò que fonamenta qualsevol societat i qualsevol civilització, és prescindible i obviable.

A mi em van explicar quan vaig començar a estudiar dret que ubi ius, ibi societas (crec que s'escrivia així), és a dir, on hi ha dret, allà hi ha societat. Prescindir del dret en abstracte i prescindir del dret fonamental més important en concret, el dret a la pròpia vida i a la pròpia existència, és prescindir de la societat i de la civilització.

Com és que el Partit Popular va proposar, votar i imposar un jutge del tarannà de Francisco José Hernando? Com pot ser que hi hagi un país amb símptomes de civilització que es permeti tenir una persona com ell a la cúpula d'una de les tres potes de l'estat, del poder judicial?

2.- Albert Boadella, aquell intel·lectual que es dedica a inventar teoria política des de la tassa del vàter resulta que es dedica, també, a vulnerar els drets d'autor dels seus antics companys, o com a mínim això afirmen aquests.

Ara resulta que el paladí de la llibertat d'espressió, l'home d'esquerres no nacionalistes, aquell noi que de tant en tant surt a la televisió intentant provocar algú, si és que encara algú queda amb prou innocència per deixar-se impressionar per aquest marrec. Aquell, ara resulta que es dedica a representar les peces compostes i treballades col·lectivament lucrant-se'n individiualment. D'això se'n diu ser d'esquerres...

Pobres espanyolistes d'esquerres, veig que seguiran sense tenir un partit no nacionalista d'esquerres... tot i que sempre ens quedarà el Partit Poular...