Les institucions

El Consell Consultiu és una institució que té un gran prestigi, però és anònima. Durant els anys que duu en marxa ha treballat molt i molt bé, però amb discreció.

Com diu la seva pròpia plana web:

El Consell Consultiu ha de vetllar per l'observança i el compliment de la Constitució i de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. A diferència d'altres òrgans consultius, no pot expressar criteris d'oportunitat o de conveniència, sinó que els seus dictàmens tenen únicament un caràcter tecnicojurídic. És el més alt òrgan consultiu de la Generalitat de Catalunya i, per aquest motiu, un cop se li ha consultat no es pot demanar al mateix temps ni posteriorment el parer jurídic de cap altre òrgan de la Generalitat, si no és amb relació a al·legacions que s'hagin de fer davant del Tribunal Constitucional.

El sentit de la intervenció del Consell Consultiu és divers, depenent del supòsit en què se li demana dictamen, però el més freqüent és que el Consell doni el seu criteri jurídic al Parlament o al Govern de la Generalitat quan aquests han de realitzar alguna impugnació davant del Tribunal Constitucional, o que informi sobre un text que ha de ser aprovat com a llei pel Parlament de Catalunya, de manera que puguin corregir-se a temps (i sense intervenció de cap tribunal) les possibles vulneracions de la Constitució o l'Estatut d'Autonomia.

Actualment, aquesta discreció s'ha vist interrompuda pel debat sobre l'estatut. Ara els partits polítics ja no en tenen prou amb l'Institut d'Estudis Autonòmics com a productor d'armes llancívoles amb aparença legal per llançar-se pel cap; ara volen afegir-hi al Consell Consultiu. Ara pretenen que sigui també el Consell Consultiu (1 i 2), l'òrgan que ha de vetllar per l'adequació legal i constitucional de les normes produïdes per la Generalitat de Catalunya (Parlament i Consell Executiu).

Quan en un país de fireta ja no es respecten ni les institucions és que ja podem plegar. Quan no es respecten els símbols ni els llocs comuns, allò que ens uneix i que no hem de discutir és que ja no ens queda res de comú, ja no ens queda ni país. Perquè serviran, doncs, unes institucions devaluades? Perquè servirà, doncs, un estatut?