Articles de l'estatut

1.- ERC.- Ha estat el gran senyor de l’Estatut. L’únic partit que abans de fer una proposta no mirava una enquesta (per això ja hi eren en David Madí i en Miquel Iceta). L’únic partit disposat a jugar-se la seva credibilitat per aconseguir un estatut millor per a Catalunya.
ERC no ha estat escolanet ni de CiU ni de PSC. Si ERC hagués estat escolanet dels uns o dels altres hauria donat massa facilitats a l’altre de dir no a l’estatut. ERC no ha volgut ser protagonista i sortir a les fotos ni ha volgut donar excuses per dir que no i engegar-ho tot a rodar.
ERC, quan hi havia un desacord entre CiU i PSC ha fet una proposta conciliadora que potser no era la millor, però era l’única aprovable.
Quan els qui eren necessaris per a l’acord s’han entès, ERC s’ha fet enrere i els ha deixat fer-se la foto a Mas i Maragall. Quanta generositat!! ERC, com ja he dit, ha estat l’únic partit que ha actuat en aquesta negociació amb vocació de país més que de partit.

2.- L’Estatut.- A mi no m’agrada, a ERC tampoc, ni al PSC i a CiU. Això és que ha estat el màxim comú denominador, que tots hi ha transigit. Però el què avui votaran, que tots diuen que és collonut, té unes aportacions d’última hora més que escarransides.
Respecte de la part del finançament, com diu en Pere Martí (gens susceptible de votar ERC o PSC o ICV) a l’AVUI+, part de les propostes que [Quico Homs, el negociador de CiU] havia deixat damunt la taula estaven transaccionades a partir del document que el diputat d'ERC Joan Ridao li havia passat discretament aquella mateixa tarda.
Queda clar, doncs, que la proposta del tripartit és pràcticament la que s’ha aprovat, amb gran alegria de CiU.
Queda clar, doncs, que la proposta que ERC havia negociat amb el PSC era la millor de les propostes possibles, encara que no agradi a ningú. Precisament per això és la millor, perquè no agrada a ningú, però no desagrada a ningú.

3.- Montilla.- És normal que el primer secretari, màxim dirigent, sigui present en la negociació més important de la història del PSC. Qui digui el contrari té ganes de mentir, de pervertir la veritat o de falsejar-la pel seu propi interès.

4.- Duran.- M’hauria agradat que al final votessin a favor PSC, CDC, ERC, ICV i EUiA i en contra PP i UDC. Duran no s’adona que quan els gran negocien els petits han de callar?

5.- Laïcitat.- Em sembla una tocada de nassos. No se n’hi podia aconfessionalitat com a la constitució i tots tant contents? Jo no he fet la comunió perquè no he volgut, no sóc catòlic, però quan era petit, de la mateixa manera que vaig estudiar català, història de Catalunya i Geografia de Catalunya, també vaig estudiar religió cristiana; i n’estic content i orgullós. De la mateixa manera que també vaig veure la geografia universal, vaig estudiar castellà, anglès i francès, vaig veure les principals fites de la filosofia i la literatura mundial, també vaig veure què eren les religions diferents de la què és pròpia de la meva cultura i del meu país, del lloc on m’ha tocat viure i que m’interessa de conèixer tant com la meva història; perquè també és la meva història.

6.- CiU i PSC.- No han demostrat tenir sentit d’Estat (allò que tant agrada a en Miquel Sellarès i que tants pocs catalans demostren tenir). CiU i PSC han fet una escenificació partidista sense cap mena de complexos. CiU i PSC només han mirat les enquestes i han vist que no aprovar l’estatut hauria estat no només el major fracàs col·lectiu d’ença la represa democràtica, hauria estat un fracàs electorals per ells.

7.- Sopar.- Ja ho vaig dir ahir que tindríem estatut, tothom ho pensava. Ningú no es va voler jugar un sopar amb mi... devia ser massa evident... deu ser que PSC i CIU són molt previsibles...