Tonell, barril...

Fa uns dies em vaig empatxar. M’explico:

Un company de la feina cada dia ve amb el Periódico (en català) perquè li regalen a l’autobús amb el qual ve a Barcelona. Crec que era divendres, però no el vaig llegir fins dissabte a la tarda.

El dissabte, bo i sopant, vaig encendre el televisor. Fent zàpping vaig veure Barcelona televisió.

Dilluns, quan vaig arribar a casa, mentre sopava, vaig encendre la ràdio.

Conclusió: Joan Barril de primer, de segon i de postres. Ja n’hi ha prou, no Joan? Òbviament ni el vaig llegir, ni el vaig veure ni el vaig escoltar, però em sembla molt cutre que aquest home que, a part de no agradar-me com a escriptor (ja no deu escriure, no deu tenir-ne temps...), com a comunicador em resulta llefiscós i empalagós.

Senyors de BTV (Ricard Domingo), del Periódico (Franco, el socialista antimaragallista) i Catalunya Ràdio (Sarsanedas), com dirien la Rosa Díez, Maria San Gil i Fernando Sabater: BASTA YA!!!!!