dimarts, de setembre 27, 2005

La pau arriba on més la necessiten

Israel i Irlanda del Nord estan d’enhorabona

A Israel, el Likud ha fet costat al seu líder, Ariel Sharon, en contra de l’opa (hostil, com la de Gas Natural) que li feia Benjamin Netanyahu exigint l’avançament de les eleccions internes del partit. De manera més que ajustada, el Likud ha fet costat al seu líder i, indirectament ha avalat la política de pacificació basada en el retorn al poble palestí dels terrenys de Gaza i Cisjordània. Bibi Netanyahu mantenia la idea de remoure les entranyes polítiques i els fonaments de l’escassa convivència del país per a recuperar el lideratge al seu partit i al seu país.

Esperem que el poble d’Israel i el de Palestina estiguin a l’alçada d’aquesta sàbia decisió.

A Irlanda del Nord, l’IRA a fet entrega de les seves armes. S’ha desarmat. Ja no és una banda terrorista ni un exèrcit perquè ja no tenen armes. Només els intolerants i els radicals defensors de l’enfrontament entre comunitats, els del UUP (Partit Unionista de l’Ulster) del reverend Ian Paisley intenten boicotejar aquest gran avenç cap a la pau.

Ian Paisely actua com ho feia el PP quan era el Govern, cercant l’enfrontament i fent irreconciliables les postures en discòrdia. Respectar la legalitat del Sinn Féin ha fet possible el desarmament. Afortunadament, els prelats bascos i espanyols tampoc no són com el reverend Ian Paisley.

2 Comments:

Anonymous Anònim said...

Si bé a l'Ulster sembla definitivament encarrilat el procés de pau, jo no seria tant optimista amb l'escenari que trobem a l'estat d'Israel. És cert que el desmantellament de la franja de Gaza per part dels israelians és una bona notícia i obre esperances per un futur estat palestí, però no oblidem que aquesta retirada impulsada pel govern d'Ariel Sharon tot i ser valenta i positiva no és altruista. Gaza s'havia convertit en una font de problemes pels israelians degut al major pes demografic dels palestins i la despesa en seguretat que l'estat d'Israel havia de suportar. Al mateix temps, moltes persones apunten que la retirada de Gaza ha estat precisament per reforçar el pes de l'estat israelià a Cisjordània. Aquesta regió es troba sembrada d'assentaments israelians que ajuden a fer inviable la creació d'un futur estat palestí. Una política d'assentaments impulsada al llarg de les darreres dècades pel Likud i per Ariel Sharon, un dels seus històrics dirigents que, com passa sovint en aquesta història ha passat de ser un "falcó" de la guerra a ser considerat falsament com a colom de la pau.

11:04 p. m.  
Blogger RTM said...

Sí, sí, Xavi, tens tota la raó. Jo volia celebrar que, com a mínim dins del Likud s'ha imposat el sentit comú d'entre les diferents posicions en debat. Els temps de gent com Amram Mitzna (socialista o laborista) ja van acabar fa anys en la política israeliana, van acabar perquè entre palestins i israelians s'han encarregat de no deixar espai per gent com Mitzna o partits com el Meretz. Per això és tant d'agrair la valentia de Sharon, que no és susceptible de ser considerat un pacifista o un colom.

Volia celebrarles actuacions valentes dels polítics britànics i israelians, altruistes o no (rarment polítics com aquests actuaran amb altruïsme). Actuacions del tot contraposades amb les dels polítics espanyols.

6:00 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home