Ningú s'atrevirà a punxar el globus

La Vanguardia

Porten tot el dia discutint-se. Com menys hores queden per la votació del finançament, més llargs són els minuts. Ja hi ha anat en Montilla i a en Duran ja li han dit que calli. Ara ja hi són els amos, els que manen. Cada cop estan més a prop els un dels altres per entendre’s sobre quin és el finançament que necessita Catalunya.

Queda clar que el paper d’ERC ha estat el més sensat, establir ponts de diàleg perquè ningú no pogués vetar l’aprovació d’un nou estatut. Si ERC hagués apostat per tirar-se al monte amb la kale borroka convergent els socialistes haurien vetat el nou estatut. Si ERC hagués fet d’escolanet disciplinat del sociates, ara els convergents podrien tenir les mans lliures per votar contra el projecte de nou estatut.

Si hores d’ara encara s’està negociant a corre cuita a veure si els partits catalans es posen d’acord, és gràcies al fet que ERC ha pretès jugar un paper conciliador. No ha fet enquestes abans de negociar com sí que ho han fet CiU i PSC; no ha anat a fer política de partit ni ha intentat fer de gall de galliner. Ha fet allò que tanta gent demana, feminitzar la política, no fer debats plens de testosterona, sinó que els ha intentat omplir de sentit comú.

Ara ja ningú no s’atrevirà a rebentar-ho tot. Ningú no s'atrevirà a carregar amb la responsabilitat de ser el responsable d'amputar els propers anys del país.Sortirà una nova proposta d’estatut des de Catalunya... suposo