CiU aposta obertament per una entesa pels socialistes i descarta ERC per a qualsevol possible entesa futura

Aquests dies estem veient com varia la tàctica convergent. Pel què fa a aliances polítiques.

Després de passar una temporada lloant les eventuals virtuts d’un pacte nacional ERC-CiU, ara fa l’efecte que els amics de CiU es plantegin tot el contrari, les virtuts d’un pacte per la mamella i per tapar-se les vergonyes amb el PSC.

Després d’haver fet la pinça amb els socialistes contra una oficina antifrau veritablement lliure, ara tots els senyals de fum semblen indicar que CiU i PSOE estan amistançant-se a Madrid, que CiU està deixant de banda els casos de condonació de crèdits al PSC per disparar contra ERC per renegociar els interessos de deutes, tal i com fa qualsevol empresa o qualsevol privat...

Avui, però, hi ha hagut un exemple que no és res més que simptomàtic, i és una entrevista a en David Madí, on aquest diu que ERC té les mans netes però els calçotets bruts.

Més enllà d’una broma pròpia d’algú que vol fer-se el graciós mentre amaga les seves pròpies vergonyes, això és passar-se de la ratlla imaginària que hi ha a Catalunya: l’educació (ja sé que a Espanya els amics Zaplana, Aznar, Acebes... no la respecten, però aquí sí que es respecte l’educació com a límit) per fer una andanada forassenyada i sense respondre a cap motivació aparent contra ERC. I dic sense respondre a cap motivació paarent perquè ha fet ERC, renegociar interessos, ho fa tothom, públics i privats. A més, per si fos poc, ERC va penjar un document on narra amb pèls i senyals la renegociació dels interessos i el què en resta per pagar, cosa que cap altre partit ha fet.

I no és gratuït comentar això, perquè en Madí és la mà dreta de’n Mas. En Madí, fill de casa bona que s permet insultar a qui li ve de gust tot perdonant la vida, és el portaveu de CDC. Per tant les seves declaracions en una entrevista són més que reflexionades, són premeditades; i més en un diari que és llegit bàsicament per votants de CiU i d’ERC.

Amb aquestes declaracions CiU diu amb majúscules el què ja afirmàvem fa uns dies: que CiU i PSC estan allisant-se el terreny per tornar a pactar plegats. Poder disposar conjuntament i il·limitada de la mamella i no tenir la molèstia d’un partit que reclama canvis polítics en autogovern i en finançament i canvis morals i ètics en la forma de practicar la política.
Ja ho deia l’Alfonso Guerra, és molt més còmode pactar amb CiU que amb ERC.