Els partits polítics catalans no són partits polítics espanyols?
L’editorial d’avui d’El Mundo, diari satíric dirigit per l’home de la piscina, assevera que l’elecció dels diputats del Congrés dels diputats espanyols es regeix per una ley electoral que favorece la atomización de la cámara a favor de las minorias nacionalistas.
És per això que con la ley actal, los nacionalistas, y especialmente los catalanes, tienen siempre la capacidad de completar mayorías en el Congreso y presionar al Gobierno de turno para obtener sus reivindicaciones.
Aquest discurs ja fa temps que l’anem sentint. De fet, aquesta espècie de genocidi democràtic disfressat ja fa temps que el practiquen al País Valencià. El problema en aquest debat no rau en el fet de pretendre perpetrar un genocidi democràtic i electoral, no rau en voler practicar l’eutanàsia electoral a més d’un milió de ciutadans espanyols... el problema és que des de certs sectors de l’espanyolitat oficial, aquests partits no representen als espanyols i, per tant, no poden defensar-lo al congrés dels diputats.
Arguments, per tant, sobre si la llei electoral espanyola és injusta perquè té una ratio de proporcionalitat baixa, si menysté als barcelonins respecte dels sorians o si una llei com la que proposen els socialistes d’aquí seria o no seria adequada... són banals. El quid de la qüestió és que ERC, CiU, PNB, BNG, NA-BAI, CHA i EA no representen el què els espanyols autèntics entenen per espanyolitat.
L’editorial addueix que els nacionalismes estan sobrerepresentats, però aquesta sobrerepresentació no és democràtica o no és electoral (els escons catalans són electoralment molt més cars que els castellans o els extremenys) sinó que és nacional. Els nacionalistes catalans estan sobrerepresentats al Congrés perquè és el Congrés dels diputats espanyols i s’hi ha de defensar els interessos espanyols.
El problema és que a l’estat espanyol no s’hi pot viure sense combregar amb una espanyolitat oficial. No es pot viure a Espanya defensant una Espanya diferent (i sinó que mirin el què s’ha de sentir a dir el federalista de’n Maragall a Madrit) perquè no t’expulsen d’Espanya (què més voldríem...), t’expulsen de la vida democràtica, practiquen el genocidi democràtic i electoral.
Aquest genocidi ja l’han començat al País Basc; ara fa temps que sentim que mitjançant la reforma de la llei electoral pretenen ampliar-lo a més electors, a més ciutadans que paguen els seus impostos religiosament.
És per això que con la ley actal, los nacionalistas, y especialmente los catalanes, tienen siempre la capacidad de completar mayorías en el Congreso y presionar al Gobierno de turno para obtener sus reivindicaciones.
Aquest discurs ja fa temps que l’anem sentint. De fet, aquesta espècie de genocidi democràtic disfressat ja fa temps que el practiquen al País Valencià. El problema en aquest debat no rau en el fet de pretendre perpetrar un genocidi democràtic i electoral, no rau en voler practicar l’eutanàsia electoral a més d’un milió de ciutadans espanyols... el problema és que des de certs sectors de l’espanyolitat oficial, aquests partits no representen als espanyols i, per tant, no poden defensar-lo al congrés dels diputats.
Arguments, per tant, sobre si la llei electoral espanyola és injusta perquè té una ratio de proporcionalitat baixa, si menysté als barcelonins respecte dels sorians o si una llei com la que proposen els socialistes d’aquí seria o no seria adequada... són banals. El quid de la qüestió és que ERC, CiU, PNB, BNG, NA-BAI, CHA i EA no representen el què els espanyols autèntics entenen per espanyolitat.
L’editorial addueix que els nacionalismes estan sobrerepresentats, però aquesta sobrerepresentació no és democràtica o no és electoral (els escons catalans són electoralment molt més cars que els castellans o els extremenys) sinó que és nacional. Els nacionalistes catalans estan sobrerepresentats al Congrés perquè és el Congrés dels diputats espanyols i s’hi ha de defensar els interessos espanyols.
El problema és que a l’estat espanyol no s’hi pot viure sense combregar amb una espanyolitat oficial. No es pot viure a Espanya defensant una Espanya diferent (i sinó que mirin el què s’ha de sentir a dir el federalista de’n Maragall a Madrit) perquè no t’expulsen d’Espanya (què més voldríem...), t’expulsen de la vida democràtica, practiquen el genocidi democràtic i electoral.
Aquest genocidi ja l’han començat al País Basc; ara fa temps que sentim que mitjançant la reforma de la llei electoral pretenen ampliar-lo a més electors, a més ciutadans que paguen els seus impostos religiosament.
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home