Emprar l’esport com a ariet

És curiós... no, no és curiós, però és simptomàtic veure com destacats dirigents esportius i polítics es dediquen a utilitzar l’esport i la política com a arma llancívola segons dictin els seus interessos.

Quan el pobre Laporta en nom del Barça dóna suport al nou estatut Espanya s’enfila per les parets.

Quan Catalunya demana seleccions nacionals per competir internacionalment, Espanya munta en còlera

Quan al camp de Barça es fa un acte en favor d’una realitat científica, la lingüística, com qui pugui defensar-hi que dos i dos fan quatre, Espanya s’indigna.

Sort que algun intel·lectual diu que Catalunya si vol seleccions esportives, que jugui a bales.

Sort que alts estadistes ens diuen que amb l’esport només hi fan política els feixistes i ens fa reflexionar que això només pot generar violència.

Sort que hi ha equips que vetllen pels interessos generals sense fer política ni partidisme, a diferència dels qui volen polititzar l’esport.

Sort que els paladins de la llibertat volen evitar de totes totes que es produeixin manifestacions polítiques en el terrenys esportiu i la justícia ad hoc ens invita a no fer-ne.

Sort que ells sí que saben fer política on cal, sense manipular sentiments primaris ni incitar incidents.

Sort que els agreujats de tanta manipulació són uns senyors i ens mostren quan no es poden fer exhibicions polítiques que pugui ferir terceres persones.

Quina sort tenim de viure a Espanya i de poder ser ensenyats per aquells que saben més que nosaltres. Com n’hem d’estar d’agraïts de les seves ensenyances.