Les diferències d’ERC

Aquests dies he llegit dues coses que m’han fet recordar algunes de les diferències d’ERC amb la resta de partits.

Amb el PSC, en Jordi Juan deia a La Vanguardia que en la ya famosa reunión donde Maragall intentó ganarse el apoyo de Carod en la confección de un nuevo gobierno surgieron muchos nombres y muchas distribuciones de áreas. El Departament de Cultura hubo momentos en que desaparecía del organigrama y otros en los que contaba con titulares como Oriol Bohigas, Xavier Rubert de Ventós, Joan Manuel Serrat o Salvador Cardús. Maragall buscaba convencer con toda clase de argumentos a Carod, pero, pese al buen clima existente entre ambos, vienen de mundos opuestos. Lo que mejor resumió este clima fue el intento de Maragall de cambiar a la titular de Ensenyament, Marta Cid, por la responsable sectorial de su partido de educación, Isabel Darder - no Pilar como escribimos erróneamente el lunes pasado-. Cuando Maragall la citó, Carod le mostró su extrañeza porque no la conocía. "Sí, hombre, sí. Es la hija del Pere", le replicó. Carod seguía con la misma cara de ignorancia, por lo que el president le explicó que Pere Darder había sido el fundador del colegio Costa Llobera de Sarrià, "donde ha ido el Felip Puig, los hijos de Pujol... seguro que lo conoces". Carod le miró con resignación y le contestó con un elocuente: "Perdona, Pasqual, yo soy de Cambrils"

Pel què fa a CiU, Albert Sáez afirma al seu recent llibre El futur del nacionalisme que als dirigents d’ERC comentava a ran de les negociacions d’ERC amb CIU de cara a establir un govern a Catalunya que era molt difícil que s’entenguessin personatges de la mateixa generació que mai no havien coincidit en res. Els uns eren al govern amb xofers i amb càrrecs oficials i els altres eren a la marginalitat política i a l’extraparlamentarisme. Els uns havien fet sacrificis per cercar una majoria CiU-ERC i els altres els havien menystingut i se n’havien mofat. Els uns havien demanat un nou estatut i un nou finançament ie ls altres l’havien negat com Sant Pere negà a nostre senyor...

Realment ERC prové d’una tradició política diferent de la resta de forces polítiques del país.