La funció pública a Catalunya

Amb aquest títol podríem començar un llibre o alguna cosa que tingués un volum més que considerable, però no... és la transcripció o un resum de la conversa que vaig tenir amb una bona amiga que havia treballat com a càrrec de confiança de CiU a la Generalitat amb l’anterior Govern.

Ella es queixava que coneix funcionaris que són grans professionals i excel·lents treballadors de la cosa pública i que, alguns d'aquests, havien estat apartats i arraconats pels actuals governants.

Jo li vaig dir tres coses, sota risc d’errar-me i sense pretendre ser categòric:

1.- Pel què fa als càrrecs de confiança, és lògic que se’ls fes plegar si eren de persones que responien a una lògica partidista.

2.- Tal i com s’ha establert fins avui la funció pública al nostre país, és difícil que cap càrrec polític de l’administració tingui confiança en un funcionari que prové de l’administració anterior.

El sistema de funció pública que tenim, basat en la contractació il·limitada d’interins sotmesos a un règim de contractació modulable i adaptable ela interessos de cada moment, i posteriorment funcionaritzables fàcilment ha provocat com a resultat una administració creada sobre els principis del xiringuitisme, la manca de respecte a la pròpia administració i el sectarisme de partit.

Els diferents governs de CiU sempre han tingut un cert interès en mantenir aquesta situació que provoca un gran desprestigi cap a l’administració catalana perquè era una forma de tenir estómacs agraïts i, si complien, fer-los funcionaris.
Qui pot confiar en una administració així? Un nou govern no. Els ciutadans tampoc.

3.- La darrera reflexió és que el sistema instaurat a Catalunya des de fa 24 o 25 anys ha pervertit la funció pública catalana i que no crec que pugui canviar-se amb facilitat. Jo, personalment tenia unes lleugeres esperances que això passés quan ERC entrés a la conselleria de Governació i administracions públiques; de fet al començament es van començar a intuir alguns canvis. Però ràpidament la massa uniforme de funcionaris apoltronats i políticament desubicats van fer caure al secretari general de la funció pública, de manera que va caldre nomenamar-ne un de nou el mes d’abril d’enguany.

Reflexió final:

En un país hi ha una sèrie de coses que haurien de ser intocables, com la funció pública; cap estat modern pot funcionar sense una administració competent, dinàmica i moderna; cap estat modern pot tenir l’autoestima alta sense una administració que funcioni decentment.

No és admissible que en 24 anys no s’hagi fet res per crear un cos funcionarial amb garanties per fer progressar Catalunya, tampoc és admissible que aquesta colla d’enxufats i d’amics i de saludats dels anteriors governants puguin fer saltar un secretari general de la funció pública.

Probablement aquesta era una raó més per canviar de Govern a Catalunya i ho seria, també, a Barcelona.