La pinça (i II)

El meu bloc és més una vàlvula per descarregar-me que una eina per propagar. No obstant això vaig escriure un article fa uns dies (i des d’aleshores no hi he tornat... tot i que escriure un bloc molts cops et fa veure la realitat en forma de píndoles, d’anotacions) parlant del què em semblava una pinça entre CiU i PSC contra ERC que va rebre un parell de comentaris.

Abans de res vull agrair a en Pedro i a l’Indígenes la seva generositat llegint-me. Jo els llegeixo sovint, també.

Per una altra banda, tot i les seves crítiques amistoses, vull insistir en el què comentava. De fet ho centraré en notícies aparegudes els darrers dies a l’e-noticies, gens sospitós de filo-esquerranós. Aquests darrers dies hem assistit, tot i la negociació de l’estatut, a un veritable allau d’exabruptes, que no crítiques, contra ERC. Des de boutades tan simpàtiques com que CiU culpa a Carod del boicot al cava fins a la comparació socialcristiana (democràtica ja no...) que va fer en Duran tot comparant ERC amb una plaga de llagostes. El PSC també s’apunta a la crítica gratuïta amb unes declracions que denotes finesa d’arguments i una escassa habilitat pel cinisme i l’erudició de la Manuela.

És curiós que aquestes invectives de gran transcendència política es facin quan CiU presenta un balanç dels dos anys de tripartit on les conselleries més qüestionades són les del PSC, no les d’ERC i quan qüestiona que el govern no legisla ho fa, precisament, una setmana en què el parlament debat quatre propostes legislatives, de les quals quatres, és a dir, el 100% a proposta de les conselleries dirigides per membres d’ERC.

Tanta mala bava deu tenir alguna raó de ser. O no? Tanta coincidència en el temps entre el què comentava en la darrera anotació i el què comento en la present deu tenir alguna raó de ser. O no?

... i mentrestant en Joan Miquel Nadal defensa la COPE i CiU invita a El Mundo i la Razón al seu dinar de Nadal i passa del Punt... i el PSC vota diferent a Madrid i a Catalunya en una mateixa proposta on marit defensava la postura del PSOE i muller la del PSC. Què pensaran els fills?

A mi tanta tonteria em fa veure fantasmes. Ja sé que els fantasmes no existeixen, però són aparences de realitat.