El País contra la dissidència

Sincerament l’article de l’Iu Forn no el vaig llegir fins que va saltar la polèmica sobre la filiació dels militars colpistes. De fet no el llegeixo mai tot i comprar l’AVUI, no em fa gràcia... Sempre he pensat que a l’AVUI hi sobren l’Iu Forn i el Salvador Sostres, tot i que no els poso al mateix sac per motius ètics, morals, estètics i psicològics evidents.

M’ha agradat, però, llegir l’article de Tribuna Catalana en què repassa una mica d’història del periodisme i del diari El País. Recorda que en més de vint anys d’història del diari El País no s’ha escrit un article d’opinió a la secció de política signat per EL PAIS. També recorda com aquest mateix diari va carregar ja fa temps contra el president Maragall.

Conclusió: El País és portaveu dels socialistes, sí, i s’intercanvien favors i s’ajuden en la mesura de sengles possibilitats; però no és portaveu de tots els socialistes, és portaveu del socialistes del PSOE. I aquí, a Catalunya, en tenim dels dos, dels del PSC i dels del PSOE. I contra quins van carregar? Contra els del PSC.

Al marge del sectarisme periodístic propi dels qui intenten decidir què és ètic i què no és ètic en periodisme és encara més greu que sigui precisament el defensor del lector d’aquest diari que apunta i dispara contra tot allò diferent, Sebastià Serrano, qui pretengui presidir els periodistes catalans. Una presidència d’un home d’un mitjà com aquest només serviria per fer allò que ja hem vist fer fins ara a Joan Brunet, callar davant els errors socialistes (Carmel) i magnificar errors aliens.

Recordem que l’Iu Forn, a més de ser d’un diari diferent del seu, propietat de grups periodístics distints de PRISA (Grup Godó i Planeta) anava a la candidatura contrària a la del defensor del militant d‘El País Sebastià Serrano, la de Pilar Antillach.

I al capdavall... els d’El País es quedaran tan amples després de l’exercici d’irresponsabilitat i sectarisme fet amb el dit article i no diran ni mu de la resposta que ha fet el seu articulista Arcadi Espada des del seu bloc: Los militares golpistas son unos hijos de puta. Ya está. ¿Otra vez? Allá voy: Los militares golpistas son unos hijos de puta.

El pedigrí que envoltava a El País com un diari independent, seriós, que seguia les recomanacions deontològiques no ha quedat en entredit, ha quedat per terra. Ha quedat com el què és: un butlletí sectari del PSOE.

... i tot plegat per parlar de prostitutes. Al Regne Unit ho han fet més senzill, a qui en pugi una al seu cotxe, li retiren el permís de conduir. Els militars colpistes de l’Iu i de l’Arcadi no podran acompanyar a les seves mares en cotxe per Anglaterra. Pobrets...