La democràcia testicular espanyola

Fa temps en una anotació anterior em remetia a un article del brillant de'n Ferran Sáez en què aquest al·ludia a unes paraules màgiques a partir de les quals la democràcia espanyola renovava i adaptava a la constitució termes franquistes com el de no se hace por mis cojones en noves perífrasis molt més modernes i refinades com no se hace porque no es constiucional o porque no tiene cabida en la constitución que nos hemos dado todos los españoles.

És certa l'apreciació què feia en Ferran Sáez, no obstant això aquests dies hem pogut comprovar que la democràcia testicular encara existeix i encara és present.

No volia parlar del general Mena perquè ja he vist un allau de blocs que ho han fet. Tampoc tenia la intenció de parlar de les declaracions del president del Consell General del Poder Judicial, l'Hernando. De fet no ho faré.

Les seves declaracions no em sorprenen, per això no vull fer-me el sorprès.

El què realment em preocupa és veure com unes persones com ells puguin ocupar els càrrecs de responsabilitat que actualment ocupen. Homes de la seva edat són homes que han hagut d'entrar a la magistratura i a l'exèrcit de mans d'un altre règim. El que realment és preocupant és que amb aquesta transició de fireta que es va fer a l'estat espanyol ens hagin encolomat tot l'stablishment franquista a les actuals estructures de poder.

I de fet si algunes d'aquestes persones són actualment alts càrrecs de l'estat és perquè va haver-hi un recolzament o una proposta per part del Partit Popular. Algunes persones consideren una sort per a l'estat espanyol que el Partit Popular ocupi un espectre electoral que vagi del centre a la dreta franquista i reaccionària. Personalment en discrepo, preferiria que hi hagués una extrema dreta marginal i que quedés clar que els grans partits de l'estat no es dediquen a promocionar persones que, provinents d l'antic règim es dediquen a exercir de líders de l'extrema drets espanyola.

Al costat de les animalades que diuen aquests, les animalades del mateix calibre que pugui dir l'Ibarra semblen marranades d'un nen petit.

Al costat de les animalades que diuen aquests, les animalades del mateix calibre que pugui dir l'Ibarra semblen marranades d'un nen petit.