Ni sóc bilingüe ni fumador

Tal com diu el títol, no sóc bilingüe i no sóc fumador. Estic molt content de l’aprovació de la llei contra el tabaquisme.

Els no fumadors sempre ens hem hagut d’empassar el fum dels fumadors de manera submisa. Si anem a una discoteca tornem pudents de fum, si ens demanen si el fum ens molesta i diem que sí, que estem encostipats o que som al·lèrgics, ens miren malament, com si fóssim desconsiderats. Ens diuen que el impostos sobre el tabac paguen les despeses sanitàries que el tabac els genera amb escreix; però, i les despeses sanitàries que em produeix a mi i als que no fumem?

De la mateixa manera ens passa als que no som bilingües ni ho volem ser. Als catalans ens fan aguantar i assumir la llengua d’altri encara que comprengui la nostra. Si responem en català a una persona que sap el català però no el parla ens miren malament, com si fóssim maleducats i desconsiderats. Alguns ens voldrien amb la llengua castrada.

Doncs no senyor, ni sóc bilingüe no sóc fumador. De la mateixa manera que sempre parlo català a un desconegut (i si no m’entén fem el què podem en altres llengües), de la mateixa manera que quan hi ha una pel·lícula que vull veure i que fan en català la veig en català, quan vagi a un bar aniré a bars on no es pugui fumar. Per als altres bars ja hi ha tots els intransigents i intolerants dels fumadors que em fumaven i em fumen a la cara sense demanar-me si fan pudor o si em casquen la salut)
Jo aniré als de no fumadors (en la mesura del què bonament pugui...)