Indignitat per ser president

En Mas porta un parell de dies pletòric i s’ha autoincapacitat per a poder ser president. Ara ja es pot dir ben alt: en Mas és una persona absolutament indigna per a poder ser president de la Generalitat de Catalunya.

Dues intervencions ho han posat de manifest: revelar una presumpta conversa i faltar al respecte del líder d’un partit català.

Personalment em sembla molt greu que reveli una presumpta conversa mantinguda amb ves a saber qui oferint-li entrar al govern. Qui pot confiar en ell a partir d’ara? Quin país pot voler un president en qui no es pugui cofiar?

No sé si és cert i, si ho és, si fou en Maragall o en Carod. En tot cas, si aquesta oferta fos certa, l’única cosa que faria seria posar de manifest que ERC tenia raó al començament de la legislatura: un projecte com és un estatut necessita d’unitat d’acció política i de concentració política en el govern. Ahir ho va repetir en Carod a la Mònica Terribas en una entrevista on semblava haver recuperat l’estadista que duu dins i que alguns diaris li neguen.

La segona va ser la falta de respecte a en Puigcercós. Tal com en el cas anterior, Catalunya no es mereix un nen maleducat com a president. Un ximple i un consentit que si no li donen la raó i li somriuen les gràcies t’escup a la cara i li diu a la senyoreta.

Però el més trist de tot és que aquesta actitud prepotent, arrogant i infantil no és una actitud espontània sinó que és l’actitud que David Madí està imposant a CiU. Un estil arrogant que tendeix a trencar els ponts de diàleg amb tots aquells que no combreguin amb ells mateixos. És a dir, a més de comportar-se amb mala educació i sense discreció, de manera indigna d’algú que aspira a la presidència de la Generalitat de Catalunya, ho fa demostrant ser una persona sense criteri, sense capacitat de reacció més enllà de les ordres i reaccions que li encomanen des de la seu de ¡l partit.

Certament indigne...